Amor vs Distancia

Capitol V - Arrivada a la Molina

Quan ja varem aparcar i vam vaixar del veícle.
- Doncs ja som aquí. - Va afegir el meu pare. Jo vaig somriure perquè ja no estava tant nerviosa. Quan vaig arrivar jo no hi havia ningú de les noies que coneixia pero de seguida va arrivar la Natalia. Quan va ser l'hora d'entrar a passar llista i a fer tots els papers encara ni la Laura ni la Mar havia arribat.
- Anem posant-nos a la cua i ja arrivaràn, i si no ja entreràn i us trobeu a les activitats que es realitzen primer de tot per presentar a tots els companys que estaràn amb vosaltres durant les colònies. - Va afegir la Judith, la mare de la Natàlia.
- D'acord, fem-ho com tu ho dius! Anem a fer cua! - Va dir el meu pare, va agafar la meva maleta i es va posar a caminar.
La Nataly i jo, després d'haver donar tota la documentació en el monitor que estava a la taula i després d'haver agafat una havitació i un grup, ens varem dirigir cap a les havitacións, que com que anteriorment jo ja havia estat en aquella casa doncs ja m'ho coneixia molt bé. Vam anar a la nostra havitació i directament ens vem distribuir a les lliteres com vam quedar anteriorment, la Nataly anava a dalt de la llitera i jo a baix. En realitat, era millor estar a baix particularment, perquè a la hora de cambiarte o posar-ho tot a la maleta i aquestes coses, és molt més pràctic tenir el teu propi espai i que no haguis de anar a demanar permís al company que tens a sota per dir-li si pots posar les teves coses.
També ens vem distrivuïr les petites taquilles, que per cert, no feien ni un metre d'altura, en a mi em va tocar la de adalt, així no em tocava aigupir-me quan feia les meves convinacions de roba.
Seguidament, els monitors ens van guiar cap a la sala que hi havien les taules de ping-pong, on també es feien pulseres, collarets, fins hi tot anells, amb fil. Allà vem comenzar a fer unes acivitats per començar-nos a coneixer entre tots mentres els altres anaven arribant, amb altres també inclog la Laura i la Mar. Que, després d'una estona van arribar, es van posar a l'altre punta d'on erem nosaltres, vàsicament perquè no hi havia lloc. Ens van començar a fer senyal amb les mans i els braços. Nosaltres no ho vem entrendre, perquè, simplament, no s'entenien.
I sens va anar la vista amb dos nois que anaven junts molt guapos però vem pensar que serien els tipics xulos, prepotens.
Quan ja havia arrivat tothom es van acabar les activitats de presentació i ens vam poder ajuntar totes, finalment vam descobrir, la Natàlia i jo que volien dir aquelles senyals. El que ens intentaven dir és que hi havien dos nois molt guapos, que els teniem que coneixer i que anaven en el mateix grup que nosaltres.
Els monitors ens van fer anar a l'entrada de l'establiment i ens van ser un "coñazo" (rollo) d'explicació i de recordatori de les normes que em sembla que tothom s'estava adormint. Allà totes quatre els estavem miran amb cara de tontes.
Quan van acabar vem anar a fer una prova d'anglès per veure a quin nivell estavem. En a mi em van posar just a devant dels dos nois guapos, totes tres envejaven el meu lloc. A la prova vem començar a parlar sobre que no es pillava res, com s'havia de fer... I allà ja em van caure molt bé. Si... Sóc una d'aquelles persones que si des del primer dia no li caus bé ho tens malament peró si és al revès tens molt guanyat. Doncs ells em van caure bé.