Amor vs Distancia

Capítol VI - El super plan de la Mar per fer-nos caure bé

Nosaltres ens voliem fer amigues d'ells. Estavem disposades a fer el que sigui per intercanviar unes paraules. Aquí on intervé la Mar, un noia que li agradaven molt les xuxes, sempre estava menjant allò, la cosa curiosa era que no estava gorda ni molt menys. Ella estava disposada a oferir les seves xuxes als guaperes con tal de que els nostres desitgos es fessin realitat. Per sort ells sens van acostar primer, semblava que ells també volguèssin acostar-se a nosaltres i per sort no vam haver de caure tant baix.
Vam fer una excurció la qual varem estar tota l'estona amb els dos nois, el Pol i l'Ernest. Ens vam caure bé des del primer instant. Eren divertits i esbojarrats, molt simpàtics i amables. Eren un any més gran que nosaltres però ens aveniem molt bé.
Vem passar totes les colònies junts. Jo, em feia més amb el Pol, que no era tan guapo com el seu amic, però jo, durant els deu dies, vaig sentir coses especials. M'estava començant a pillar per ell però jo no ho volia dir a les meves amigues al principi perquè em feia molta vergonya i em feia cosa el que pensesin de mi, tot i que eren molt bones amigues. Finalment, jo vaig descobrir que el Pol sentia exactement el mateix que jo per ell i vem començar a tontejar. A mi em feia molta por perquè jo sabia que allò tenia data de caducitat, el 21 de juliol s'acabaven les colonies i ell i jo no ens tornariem a veure. Jo igualment em vaig deixar portar pel cor i per les emocions. Els ultims dies s'anaven acostant i encara no ens haviem confesat el que realment començavem a sentir, encara que amb una mirada ens ho deiem tot.
El penultim dia encara erem solament amics, amics que sentien alguna cosa molt forta però incapasos de fer un pàs més. Jo mai m'havia liat amb ningú i jo tenia una por terrible. La nit va arrivar, l'última nit que estava en aquell alberg, pensar que l'andemà m'aniria d'allà i que no els tornaria a veure em matava. Per l'última nit van fer una disco, obviament sense alcohol i allà va passar. Els meus llavis i els seus van xocar rapidament ens varem separar i anar amb la multitud. Jo estava descol·locada, aquell noi m'encantava.
El dia següent vam estar tot el dia enganxats, els pares venien a les cinc i jo, jo em volia quedar allà per sempre. Vem desidir lluitar contra la distància, ell a Arenys de Mar i jo a Castellar del Vallès. 52 km . 1 h en cotxe. Estavem convensuts de poder lluitar i fins i tot guanyar.