Relatos

Amor (en catalán)

L'estima, l'estima amb tot el seu cor. Li agrada el seu preciós somriure, sempre amable i senzill, els seus ulls, sempre espurnejant alegria i confiança en ella mateixa, i com el seu cabell es mou cada cop que camina amb passos calmats i elegants, sempre fent el mínim soroll possible, la seva veu és fina i sedosa, una melodia ben harmoniosa per a la seva oïda. Cada cop que la veu, sent que el seu cor s'accelera i nota una gran inquietud a l'estómac.

Ha començat a escriure-li cartes i les fica a la seva taquilla, sempre amb algun regal, i s'amaga per a veure la seva reacció. Li agrada tant veure quan es fica roja, li deu agradar el que escriu en aquell paper, però molts cops es fica pàl·lida i comença a tremolar mentre aguanta la carta. S'estranya, no sap que li deu passar, però recorda que a vegades té atacs de pànic, així que li envia cartes preocupant-se de la seva salut i amb més regals. Sap quins regals li agraden, i li encanta el seu somriure infantil mentre mira la carta amb aquells ulls alegres. No li importaria veure-la així sempre, intentarà estar amb ella. Després de tot, l'estima.

Ha començat a acompanyar-la quan torna a casa. Vol protegir-la, sap que hi ha gent perillosa, així que decideix anar amb ella. No es queixa, solament no parla amb ell i va seguint, però deu estar conforme. Com es nota que no el coneix, no busca gaire la conversa, no ho fa amb els desconeguts, però sap que s'acabarà habituant. Avui va amb la seva millor amiga, i l'escolta dir que li agradaria saber qui li envia les cartes. El seu cor s'atura, i té ganes de dir-li, cridant, que és ell qui li envia les cartes, però, després de tot, no es coneixen gaire i no vol perdre aquest moment amb ella. Somriu, li fa una foto. Li agrada com somriu.

L'endemà ell arriba a l'institut, decidit a dir-li qui és en realitat i qui li envia les cartes, però uns sorolls el distreuen: ella està venint, però no va sola, va agafada de la mà amb un noi mentre la gent aplaudeix. El noi s'ha atribuït el mèrit de les seves cartes, i ella s'ho ha cregut! Pobra noia, l'ha mentit, i sap que aquell noi no és bona influència: sempre molesta la gent, com ha pogut començar a sortir amb ell? Pensava que tenien alguna cosa especial, però aquell noi l'ha enganyat. S'ha decidit, tot això és massa perillós per ella, acabarà ferida i no pot permetre que això passi.

Els seus ulls ja no reflecteixen alegria, sinó por, i li van caient llàgrimes silencioses. Té el cabell brut, com si no s'hagués dutxat des de fa dies, i aquell somriure que tant admira ha desaparegut i no el mostra mai, s'ha reclòs en ella mateixa. Fa veure que no l'ha vist, segueix amb la mirada perduda, però ell s'adona del seu intent. Sospira i s'apropa a ella, que tremola i el mira amb odi, sap el que ha fet. Comença a lluitar un altre cop contra les cordes que la priven de qualsevol moviment i una mordassa per fer callar els seus crits. No s'ho pot creure, després de quasi una setmana no s'ha habituat. És que no entén que fora no està segura, que la gent intentarà separar-los? No paraven de ficar-se al mig, ho fa pel seu bé, podran estar junts per sempre. Somriu de manera dolça però malaltissa a la noia, que intenta alliberar-se, sense cap èxit. Acarona la seva galta amb una mà plena de sang, cosa que la fa lluitar contra les cordes encara més. Sap què significa, i ell no ho nega. Sap que li té por i que no suporta veure'l, però l'estima massa per a deixar-la, i sap, o pensa, que ella també, però no ho vol demostrar. De moment, l'ajudarà. Inclina la cara sobre la seva, mirant-la. Vol veure-la somriure un altre cop, vol que li somrigui sols a ell, ningú mereix la seva estimada. Apropa més el rostre i, de manera afectuosa, li fa un dolç petó al front. Quan es separa, la veu plorar. Sospira. Quan s'hi acabarà acostumant? Espera que aviat.

-Tranquil·la... acabaràs estimant-me... jo te n'ensenyaré i m'estimaràs tant com jo a tu.-diu tendrament.-T'estimo, t'estimo amb tot el meu cor.-diu abans de marxar de l'habitació. L'únic que pot escoltar és a la noia, encara intentant treure's les cordes. Deixa anar una petita rialla. Li sembla tant bufona quan creu que el podrà parar de treure del mig aquells indesitjables... va pel pitjor de tots, el que la va manipular amb els seus falsos sentiments, i sap perfectament com acabarà amb ell. Se'n va de casa, decidit a eliminar-lo. Dins la casa, s'escolten els plors ofegats de la seva estimada. Com l'adora, faria qualsevol cosa per ella.