Tu, jo i l'skate

Jo🏳‍🌈

Ara, deixant de banda l'skate us explicaré una mica més de mi.
Jo mai he sigut la més popular a l'insti ho he d'admetre😅 , més aviat sempre he sigut la marginada, la rareta,la que té pocs amics... Vaja, la ovella negra de la classe☹️.
Us posaré alguns exemples:

- Sempre al fer treballs en grup ningú volia juntar-se amb mi.

-Sempre al fer grups ha educació física ningú em volia en el seu grup... I el pitjor de tot era que els professors feien veure que no pasava res, i això encara em feia més mal💔.

I, perquè em tractaven així? Fàcil. Jo mai he sigut com els altres companys, jo sempre he vestit diferent de les altres noies, es podria dir que tinc el meu propi estil, i ja sabeu... 😅 el que surt de la regla heterosexual establerta sempre l'exclouen de tot.

Resumint, em tractaven així pel simple fet de ser diferent, pel simple fet de pensar diferent, pel simple fet d'estimar diferent, pel simple fet de ser lesbiana 🏳‍🌈.

Ara us explicaré com vaig saber que era del colectiu LGBTIQ+.
A primer d'ESO, o sigui quan tenia 12 anys, va vindre una noia nova a classe, es deia Júlia, només veure-la vaig saber que m'agradava😍😍😍,
era tan guapa, i tan llesta, i tan espectacularment meravellosa, era com si un àngel hagués baixat del cel per vindrem a buscar 😳.

Va ser en aquell moment on vaig saber que era del colectiu, primer em vaig pensar que era bisexual, però al pas del temps em vaig donar conte que només m'agradaven les noies 😅.

Per això a primer d'ESO vaig descobrir perquè durant tota la vida m'havia sentit diferent, rara, com que jo no encaixava en aquest puzzle que es la societat, tota la vida m'havien ensenyat: nens(♂️) blau, nenes(♀️) rosa, nens pantalons, nenes faldilla... I els típics estereotips... 😒. ( això m'ensenyaven els mestres).

Aquell mateix dia quan vaig tornar a casa, la meva mare em va preguntar que tal m'havia anat l'escola, i no em vaig poder aguantar ni un moment més per dir-li:
- Mama, crec que m'agraden les noies...
Amb el que ella va respondre:
- Tranquila Olivia, no passa res, jo sempre et donaré soport en tot🥰❤.

Si us pensaveu que anava a respondre alguna cosa com:
- Quines tonterias dius filla, vine aqui a provarte aquesta faldilla tan bonica que t'he comprat.

Doncs no, els meus pares mai han sigut els típics conservadors i m'han alegro d'això, em van recolzar en el primer moment🥰.