Tu, jo i l'skate

Fell down 📉

Júlia: J
Olivia: O

O: Ja vinc!

Li vaig dir a la Júlia mentre m'acostava a ella, sense saber exactament que fer...

J: D'acord, intentar-he pujar, tu estigues aquí per si de cas caic, okey??- em va dir amb un gran somriure a la cara -.

O: S-si... clar... - vaig intentar dir,una mica nerviosa-.

Després, em vaig col.locar darrere d'ella i vaig estirar els braços per si relliscava poder-la agafar, ella va pujar el primer peu, tot anava bé en aquell moment, no calia preocupar-se... Fins el moment en que va posar el segon peu, en aquell moment va inclinar malament el seu cos, en conseqüència l'skate va sortir disparat cap endavant i la Júlia va caure cap enrere, cap a la direcció on jo tenia els braços estirats, no m'ho esperava i no ho vaig vindre venir, llavors quan va xocar contra mi vaig agafar-la i mentrestant  vaig intentar no perdre l'equilibri, però va ser inútil, per l'impuls vam caure les dos a terra, i de cop, després de l'impacte, vaig obrir els ulls... I la Júlia sabia caigut sobre meu! No ho vaig poder evitar, notava que tota la meva cara cremava, crec que la tenia vermella, crec que estava sonrojada... 🔴.

O: Wow! E-em perdona... - Van ser les úniques paraules que em van sortir en aquell moment-.

Amb un gest ràpid, vaig sortir de sota la Júlia i em vaig aixecar qüasi fent un salt.

J: Perdona JAJAJJSJZN, quin susto tú!! JAJJAJAJ

O: S-si, t-tran-tranquila, es molt normal caure al primer cop, i fins i tot quan saps molt pots ensopegar JAJAJ - em va sortir entre un riure nerviós i una mica fals, però ni la Júlia ni jo li vam donar molta importància-.

Va recollir el seu skate del terra, era un skate gran de fusta negra, es veia bastant nou, i a sota vaig poder osberva que hi havia alguna cosa, eren unes enganxines que segurament ella mateixa havia imprés i havia enganxat amb una cola especial sota l'skate... Però que?! Em vaig sorprendre de cop... Hi havia una enganxina especial, que em va cridar força l'atenció, era una bandera, era una bandera LGBTIQ+ 🏳‍🌈✨🛐💕.
No m'ho podia acabar de creure, la Júlia era del colectiu?? Jo. No. Podia. Pensar. estava colepsada amb la idea... Qüasi em vaig imaginar amb 4 segons tot el nostre futur, la boda, els nens, la feina, la nostre història, les dos JUNTES.

J: HOLA, hoolaa?? Oliviaa, estas aquí? "Si estàs en el planeta Terra respon, envians una senyal o algún missatge" JAJAJJ.

O: S-si! Estic aquí >:)

J: De veritat nena, que estranya ets! - va dir en to una mica irònic-.

J: Ja és l'hora, m'he de marxar a casa que sinó es farà tard... Moltes gràcies per tot, a sigut una tarde molt divertida, ens veiem el pròxim divendres, vale??

O: SI, vull dir... Jo també m'ho he passat molt bé!

Seguidament, vaig veure com la Júlia s'anava del parc, el temps m'havia passat volant! De veritat havien passat 2 hores? Per comprovar-ho vaig mirar la hora en el meu rellotge, i efectivament, eren les 7:30h.
Estava desconcertada, estranya, no havia passat res dolent... Però... Jo tenia moltes preguntes sense resposta, em vaig quedar fins a les 8:00h al parc analitzant tot, quan ella s'ha caigut, tot el que m'ha dit... Tot el que jo li he respost quequejant, fins que he rebut una trucada, era la mare, que em deia que ja era hora de sopar i que a on estava.