Els 100 - Sobreviuràs al desconegut (CAT)

Capítol 10 - Eric Corbella

‎Va ser sorprenent el molt que aquest lloc va canviar durant tot el dia. Al matí, tot semblava fresc i fresc. Fins i tot l'aire era més sec. A la tarda, d'altra banda, la llum es va esmorteir i els colors es van suavitzar. De moment, això és el que més li agradava de la Terra: fer-la tan imprevisible. Com una d'aquelles noies que sempre et té en brases. Per ‎

‎En Eric es va sentir atret per aquells que no es coneixien.‎

‎Una rialla va arribar a les orelles, venint de l'altre costat de la clariana. En Eric es va donar la volta i va veure dues noies enfilades en una branca baixa, que van deixar anar gegants mentre empenyien un noi intentant unir-se a elles. A prop, un grup de Waldenitas va passar la sabata d'una noia arcàdia, que va relliscar descalç sobre l'herba, rient. Per un moment, va fer mal que Julia encara no estava prou recuperada per unir-se a ells; havia tingut tan poc diversió en la seva vida ... D'altra banda, pot ser preferible no ser aficionat a ningú. Tan aviat com el seu turmell es va curar, ella i Eric marxarien per sempre. Es va trencar l'embolcall d'un paquet nutritiu dentat, va posar la meitat a la boca i va mantenir la resta a la butxaca, ben embolicat. Després d'inspeccionar les restes de l'accident, havien descobert el que tothom temia: no hi havia paquets més nutritius del que havien trobat en aterrar, només durant unes setmanes. O el Consell va suposar que els prendria un mes per aprendre a viure a la Terra. o no pensaven que sobreviurien tant de temps.‎

‎Kylian havia obligat a la majoria d'ells a lliurar els paquets tabac al principi i, pel que va dir, havia posat un arcàdia anomenat Asher a càrrec de la distribució, però ja hi havia un mercat negre incipient: la gent intercanvia paquets nutritius per mantes o rebia racions addicionals d'aigua a canvi dels millors llocs de les botigues plenes de gent. Roger havia passat el dia intentant que tothom acceptés col·laborar en una organització més racional, però mentre alguns estaven d'acord, Kylian no havia trigat a callar-lo.‎

‎En Eric es va tornar a sentir riure que estava cridant.‎

‎—Dóna-me'l! —Estava esprement una waldenita, tractant de treure alguna cosa d'un altre noi.‎

‎Quan es va acostar, en Eric es va adonar que discutien sobre una destral. Sostenint-lo per la nansa amb les dues mans, el primer va tractar de posar-lo fora de l'abast de l'altre, que va estendre els braços cap a la fulla. Altres nois i noies van córrer cap a ells, però en lloc de separar els contrincants com s'esperava, van ser escampats entre els arbres per recollir diferents objectes. Hi havia eines escampades per tota la terra: més destrals, ganivets i fins i tot llances. ‎

‎Eric va somriure quan els seus ulls descansen sobre un arc amb les seves fletxes.‎

‎Aquell mateix matí havia vist rastres d'algun animal: passos reals, maleïts, que entraven al bosc. El descobriment havia causat un gran xoc. En un moment donat, un mínim de trenta persones s'havien reunit a la zona, dues comentant sobre el mar d'utilitat i intel·ligent del tipus

—No crec que sigui un ocell— o —ha de tenir quatre potes—. ‎

‎Per fi, en Eric havia assenyalat que eren empremtes dactilars, no urpes, i que per tant hauria de ser un herbívor, un animal que podien caçar per alimentar-se. Esperava trobar alguna cosa que pogués utilitzar com a arma i ara, en el primer cop de sort que tenia des de la seva arribada a la Terra, l'acabava de trobar. Si tot anava bé, ell i Julia haurien marxat en el moment en què els paquets nutritius es van quedar sense, però jo no tenia previst prendre cap risc.‎

‎—Espera un minut—, una veu es va elevar per sobre de l'enrenou. ‎

‎Eric va mirar cap amunt de la mateixa manera que Roger va arribar a la vora del bosc‎

‎—. No podem deixar que la gent es faci càrrec de les armes a l'atzar. Hem de classificar-los i després decidir qui els porta.‎

‎Un rebombori de búfals i mirades desafiants va sorgir de la multitud. —Aquest noi va prendre l'ostatge canceller—, va continuar Roger, apuntant a‎