Els 100 - Sobreviuràs al desconegut (CAT)

Capítol 11 - Bruna Fabregas

‎Mentre seguien cora i Huxley de camí a l'Intercanvi, Bruna va lamentar que la seva mare no hagués esperat uns dies abans de difondre la paraula del seu perdó. Al principi, s'havia tornat boja amb els seus amics mentre trobava els seus amics. En el moment en què havien vingut a visitar-la al matí, tots tres havien plorat. Però ara, veient la Cora i en Huxley intercanviar somriures còmplices mentre passaven per un noi que Bruna no coneixia, se sentia més sola del que mai havia sentit a la seva cel·la.‎

—Aposto a que tens molts crèdits salvats—, li va dir Huxley, entrellaçant el braç amb glass's‎

‎—. M'estic morint de gelosia. "Tot el que tinc és el que la meva mare m'ha traslladat aquest matí. ‎

‎El vidre somreia feblement. Van suprimir tota la resta quan vaig ser arrestat.‎

‎Huxley es va afanyar amb un gest dramàtic.- Encara no m'ho puc creure", va abaixar la veu. Mai ens vas dir per què et van confinades".‎

‎No, tu ets qui no en vol parlar, Bruna va pensar que mentre es giraven cap al passadís principal de la coberta B, un passatge llarg i clar flanquejat per finestres panoràmiques d'un costat, i bancs intercalats amb plantes artificials a l'altre. ‎

‎Era migdia, i gairebé tots els bancs estaven ocupats per dones de l'edat de la mare de Bruna xerrant i bevent te d'arrel de gira-sol. En teoria, el te va ser pagat amb crèdits, però Bruna no recordava l'última vegada que se li havia demanat que posés el polze a l'escàner. Va ser un dels petits luxes reservats als habitants de Phoenix, que Bruna sempre havia donat per fet fins que va començar a passar temps amb Arnau.‎

‎Caminant pel passadís amb els seus amics, Bruna va advertir que molts ulls la tornarien a mirar. Amb un nus a l'estómac, es va preguntar què era el més desconcertant: estar confinat o indultat. Va aixecar la barbeta i va intentar semblar seguretat. Bruna havia de ser l'exemple viu de la justícia que va regnar a la colònia, i hauria de mantenir les aparences com si la seva vida estigués en ella. Perquè així va ser.‎

‎—Creus que hi ha alguna possibilitat que també indularan Laia? Huxley va preguntar. La Cora li va fer una ullada d'advertència. T'has vestit mentre estàs confinat?‎

‎—Déu meu, Huxley, no pararàs? Cora la va reprendre mentre tocava el braç de Bruna per animar-la‎

‎—. L'hauràs de perdonar", va dir.‎

‎—. És només que quan Laia va ser sentenciat just després del seu judici, ningú s'ho podia creure: dues noies Phoenix en pocs mesos? I després, al teu retorn, hi havia certs rumors...‎

‎"Està bé", li va tranquil·litzar Bruna, forçant un somriure per donar a entendre que no li importava parlar-hi, Laia va ser immediatament aïllada, així que amb prou feines la vaig veure. I no sé si serà indultada", va mentir, recordant l'ordre de la seva mare de no esmentar la missió a la Terra- no estic segur del que passarà quan ella va complir divuit anys. El meu cas va ser reavaluat perquè gairebé havia arribat a l'edat.‎

—És veritat!— El teu aniversari! Huxley va cridar, xiuxiuejant palmes." Havia oblidat que serà massa aviat. Haurem de trobar-te un regal a l'Exchange.‎

‎Cora va assabentar-se, encantada que la conversa va ser derrotada pels undertasteers. En aquell moment, les noies van arribar al seu destí. El Phoenix Exchange era una gran sala a la part inferior de la coberta B.In a més de les finestres panoràmiques, tenia un enorme llum d'aranya que pel que sembla havia estat rescatat de l'Òpera de París hores abans que la primera bomba caigués a Europa Occidental. Cada vegada que Bruna sentia aquesta història, llegia el seu cor pensant en les persones que podien haver estat salvades en el seu lloc, però no podia negar que la làmpada era una meravella. Acariciat per la llum que es filtrava a través del sostre i les finestres, semblava un petit cúmul d'estrelles, una galàxia en miniatura que girava i parpellejava alt.‎