Una mini història d'amor a Londres
un petit projecte//
una gran història
L'Annie està de vacances d'hivern amb els seus amics a Londres. El seu pla? Disfrutar d'aquelles setmanes passant estona amb els seus amics i escrivint la seva novel·la. Però e...
Oops! This image does not follow our content guidelines. To continue publishing, please remove it or upload a different image.
- Molt bé, jo ja he complert la meva part del tracte. Em pots dir que anem a veure?
- D'acord, tu guanyes - va dir l'Isabella aixecant els braços en senyal de rendició-. Anem a veure "Spiderman No Way Home".
L'Annie es va aturar i la va mirar amb uns ulls plens d'emoció i al cap de dos segons es va posar a fer salts d'alegria. L'altra va riure de la reacció de la seva amiga.
- Ai! Quina il·lusió! Sóc molt fan de Marvel i em moria de ganes d'anar a veure la película! - va contestar amb una velocitat sorprenent-.
Les dues noies es van posar a parlar sobre pel·lícules i sèries que els hi agradaven i al cap d'una estona en Cameron es va unir a la conversa.
- Falta molt per arribar? - preguntava el noi cada dos segons.
- La resposta és la mateixa cada vegada que preguntes. Estem arribant - va respondre l'Isabella utilitzant un tó com el de la seva mare
- Doncs em sap greu contradir-te, però ja hem arribat - va dir l'Annie tot somrient-. Era un petit local però acollidor, del mateix estil que la cafeteria i els tres van entrar sense pensar-ho dos vegades. A la caixa van veure els seus amics que estaven comprant provisions i les entrades. Les noies van correr a abraçar-los i van començar a parlar de l'emoció que els feia veure la película. En total eren sis persones: l'Isabella, la Bianca, en Cameron, l'Ulisses, en Harry i l'Annie.
Un cop ja ho tenien tot, van entrar a la sala número 2 i van arribar just a temps perquè ja començava la pel·lícula.
Dues hores i mitja després van sortir i la pel·lícula els hi havia encantat. Van decidir agafar un bus per tornar a l'hotel perquè ja era fosc i feia molt de fred per anar caminant.
Un cop allí tots van anar a la habitació de les noies i van estar parlant una estona llarga mentre esperaven que arribessin els seus altres amics. Durant l'espera, l'Annie va escriure als seus pares que ja estaven a l'hotel i que el dia següent anava a estar amb ells. - Ei Annie! Parla'ns sobre el noi de la cafeteria - va picar-la la Lily, una altre de les amigues-.
- Qui és aquest noi? Ens hem de posar "modo germans protectors"? - va preguntar en Harry en broma-.
La noia va girar els ulls en blanc i va contraatacar.
- I tu Harry, la noia del cine?
- M'has atrapat, m'he enamorat - va dir dramàtic alhora que es llençava sobre el llit de la Bianca com si s'hagués desmaiat.
Tots van riure davant de l'actuació del noi. - Doncs jo sí que vaig conèixer a un noi -va dir l'Ulisses tot sonrojat.
Els seus amics van començar amb un bombardeig de preguntes i al final va confessar que feia uns dies havia quedat amb un altre noi que també s'hostatjava al hotel.
- Ja està, el primer que ha caigut en combat.- va dir en Cameron també fent drama com el seu amic -.
La Bianca s'el va quedar mirant interrogant perquè no havia entes a que es referia amb aquella frase.
- Mira, la meva estimada aprenent. Vull dir que en el combat contra el amor l'Ulisses ja caigut . L'Annie va esclatar entre rialles i el noi en veure la seva reacció va dir:
- Tu no riguis tant que la següent víctima seràs tu - va dir. La noia va respondre de forma exagerada que no era veritat i igual que en Harry es va tirar sobre el llit entre rialles.
- Ara de veritat. No crec que m'arribi a agradar ningú durant aquest hivern.
-Okey! Qui diu que s'acabarà "enamorant" d'alguna persona de Londres?
Quasi tots van aixecar la mà.
- Quina poca confiança teniu en mi - va dir l'Annie fent veure que estava ofesa i es va posar a riure.
