Un hivern a Londres

part 7

- Jo vull pujar a la nòria si o si - va dir la Isabella-. Fa mil anys que vull pujar a una i no vull desaprofitar la oportunitat.
- Igual. Fa segles que no em pujo a una i em ve de gust - va dir en James-. L'última vegada que vaig pujar a una va ser amb ell - va senyalar a en Jake.- i només baixar va vomitar. - va explicar imitant l'escena mentre els altres reien.
- Buf, jo no em pujaré ni en broma, tinc massa por a les altures. - va explicar l'Annie alhora que negava amb el cap.
- A mi no em ve de gust tornar a repetir aquella experiència - va dir en Jake que fingia un calfred.- Així que em quedaré a baix amb l'Annie.
Després de declarar allò, la Isabella i la Bianca van encreuar una mirada còmplice entre elles. Acte seguit, van arrossegar als altres dos nois cap a la cua per a l'atracció, després d'acordar que quedarien al mateix lloc aproximadament vint minuts després, que era el temps aproximat que durava l'atracció.
Aleshores, l'Annie va aixecar la mirada per poder mirar als ulls al noi i va somriure. Li feia gràcia tenir que fer aquell gest perquè era el Jake era bastant alt. L'al·ludit, va enganxar-la mirant-lo.
- Què passa "enana"? -va dir amb to de broma, per picar-la-.
La noia li va girar els ulls en blanc i li va començar a explicar que no s'havia de ficar amb la seva alçada.
- Doncs perquè ho sàpigues sempre seràs la meva petita "enana" obsessionada amb els llibres. - va dir amb un riure als ulls-.
La noia es va ruboritzar lleugerament però ho va dissimular empenyent-lo sense fer força amb una rialla als llavis. Aleshores, un aire congelat els hi va impactar cosa que va fer que la noia s'estremís del fred.
- Però com s'ha t'acut sortir al carrer sense jaqueta? - la va interrogar el noi-. Si estem a hivern!
- Eh! En la meva defensa diré que m'estaves pressionant perquè sortíssim d'una vegada del hotel i amb l'estrès m'he oblidat. Així que si agafo una hipotèrmia serà culpa teva. - va declarar la noia-.
En Jake li va girar els ulls en blanc i es va treure la seva dessuadora per deixar-li a la noia.
- Què fas! Et congelaràs de fred!
- Per la teva informació sempre porto una dessuadora i una jaqueta així que crec que fred no passaré. De tu en canvi no puc dir el mateix. Així que posa-te-la si us plau! No vull ser el culpable de que agafis una hipotèrmia - va exclamar intentant semblar seriós però els seus ulls ametllats el delataven.
La noia no va esperar a que li diguessin dos vegades. S'estava congelant. La dessuadora era de color marró fosc i li anava gegant però escalfava moltíssim i era el que necessitava.
- Ets conscient que no la recuperaràs mai no? - va bromejar la noia-. Ara és la meva nova dessuadora preferida.
El noi va riure i va agafar la mà de l'Annie.
- Saps el que em ve de gust?
- Endevino. -va dir la noia amb un intent de fer-se la interessant-.
- Jo crec que no
- Ho diem a la vegada. Tres, dos, un..
- Cotó de sucre! - van cridar-.
Es van posar a riure i encara amb les mans agafades van anar a una de les paradetes de menjar i van comprar la llaminadura.
- Um, està deliciós. Feia anys que no en menjava.
De cop la cara del noi va perdre l'alegria.
- De veritat que no em recordes? - va preguntar en Jake.-
La noia es va quedar desconcertada. No entenia la pregunta.
- A què et refereixes?
El noi va respirar fons.
- Fa anys ens coneixíem però ens vam distanciar perquè em vaig mudar. Vam passar junts tot l'estiu de segon de l'ESO als campaments.
L'Annie es va quedar xocada amb aquella revelació.
- De debò?
Va assentir.                                                 
- Espera un moment que m'he d'asseure. - Sense esperar al noi, va caminar fins trobar un banc i allí es va seure. No entenia res. Com s'havia pogut oblidar d'ell? En aquell moment es va adonar d'una cosa.
- Katie.
- Què? - va dir el noi confós.
- Et vas anar uns dies abans de que la Katie es morís.
El Jake es va seure al seu costat. L'Annie va començar a recordar fragments d'aquell curs. El cansament de totes les activitats del campament
- Eres tu... - va dir la noia amb llàgrimes de felicitat-. El noi que sempre em portava aigua perquè no em podia ni moure del terra del cansament de fer totes les activitats.
El noi va riure.
- Jake em sap molt molt de greu. Després que la Katie es va morir, vaig començar a oblidar coses pel trauma, però en aquell moment no n'era conscient de res. Perdona si no et vaig escriure ni vaig mantenir el contacte.
- Tranquil·la, a mi també em sap greu que tampoc vaig intentar escriure't mai perquè també estava molt estressat amb el canvi i no hi vaig pensar fins mesos després i vaig pensar que ja era tard.