Un hivern a Londres

part 8

Encara amb llàgrimes als ulls, es van abraçar, pels moments oblidats i els nous records. En uns instants es van separar però no es van aixecar del banc.
De cop l'Annie va començar a riure per totes les emocions que la desbordaven i en Jake es va unir a ella. Van passar uns minuts sense poder parar. Quan es van calmar, es van aixecar mentre es posaven a parlar de tot aquell temps perdut i de moments que havien viscut junts en el passat.
Sense adonar-se havien tornat a l'atracció de la nòria i allí estaven els seus amics que acabaven de baixar.
- Ha sigut una experiència brutal - va exclamar en Harry-.
- Sobre tot quan quasi us caieu per intentar fer una foto a la posta de sol - es va burlar en James de les noies-.
Aquestes van començar a explicar que era una imatge que no podien deixar passar i li van començar a ensenyar les fotos a l'Annie. Un cop ja havien comentat com havia estat l'atracció i tot, ja s'estava fent tard i van decidir anar a sopar. Van decidir anar a un Mc Donalds que era una opció que tots podien arribar a acceptar. Després de fer buscar el lloc, van descobrir que hi havia un local uns carrers més enllà i corrent van anar-hi. Ja allí van començar a demanar i mentre els nois esperaven el menjar, les noies van anar a buscar taula.
- Bonica dessuadora - va dir la Bianca
La noia va somriure amb timidesa i acte seguit va riure. Després de trobar una taula, van esperar que arribessin els nois amb el menjar. La Isabella estava mirant el tiquet de compra i va exclamar.
- Annie! Tu estàs bé? Agafar un gelat en ple hivern? - va preguntar alucinada-.
- A mi res ni ningú m'impedirà menjar un gelat - va dir la noia arronsant les espatlles mentre reia.
Al cap de poca estona van arribar els nois amb el sopar i sense esperar dos segons van atacar el menjar.
⁃ El McPollastre es la millor cosa que existeix i no m'ho podeu negar - va dir en James-.
⁃ Tens tota la raó -va exclamar l'Annie-.
⁃ No és veritat, es Nuggets són la millor cosa - quasi va cridar la Bianca-.
Tots es van riure del comentari. Quan van acabar, van agafar un bus que els va deixar davant del hotel.
Allí es van despedir, els seus amics van entrar al hotel i en James va dir que anava a la cafeteria a prendre un café.

Quan l'Annie estava a punt d'entrar dintre, en Jake la va agafar del braç. Ella es va girar per veure'l.
- Necesites alguna cosa?
El noi no li va contestar. Es va acostar a ella.
- Saps el que m'agradaria ara? - va preguntar-.
El pols de la noia es va accelerar. Jake li va agafar el rostre suaument i la va besar.
- No t'imagines la de temps que portava esperant aquest moment - va confesar el noi-.
La noia va riure i quan va aixecar la mirada estava nevant. Uns instants després, en Jake li va treure un floc de neu de la cara de l'Annie.
- Si et sóc sincera jo també he passat molta estona imaginant aquest moment i ha sigut millor del que m'esperava.- va dir la noia enrojolida- Ara que t'he conegut i que he recordat el nostre passat, no vull tornar a perdre't.
Els dos es van apropar i es van abraçar mentre la neu queia pel seu voltant. Era una abraçada per un nou començament. Aquell era un hivern a Londres que no oblidarien mai.