Una mini història d'amor a Londres
un petit projecte//
una gran història
L'Annie està de vacances d'hivern amb els seus amics a Londres. El seu pla? Disfrutar d'aquelles setmanes passant estona amb els seus amics i escrivint la seva novel·la. Però e...
Ups! Gambar ini tidak mengikuti Pedoman Konten kami. Untuk melanjutkan publikasi, hapuslah gambar ini atau unggah gambar lain.
- Estàvem molt unides tot i que hi havia vegades que passaven anys que no la veia per culpa de la covid. Però continuàvem en el contacte amb trucades, missatges... Però ella tenia problemes físics bastant greus i els metges no sabien exactament que era el que li estava fallant. No podien fer res i quasi sempre estava amb dolor però l'amagava perquè ja estava farta de les seves limitacions físiques i aprofitava cada moment que podia per viure la vida. Sempre tenia un somriure a la cara. Malgrat tot, un dia el seu cos va dir prou... I jo no vaig poder-li dir adéu. -va acabar el seu relat amb llàgrimes rodolant sense control a les seves galtes, i sense pensar-ho dos vegades va acceptar l'abraçada d'en Jake perquè sentia que si es deixava anar s'aniria volant i no tornaria mai. - Aquella va ser una de les èpoques més dificils de la meva vida. No podia expressar el que sentia i allò m'estava apagant lentament. No sabia com continuar però vaig tenir la sort de tenir una família que em va ajudar a sortir endavant i els meus amics també van ser un suport imprescindible. De vegades tinc malsons en que torno al dia que em van comunicar la notícia i em desperto plorant de dolor.- Va respirar fons - Perdona no volia espantar-te. Em sap greu. - dit això va començar a recollir les seves coses però el noi la va aturar agafant-li del braç i la va abraçar. En aquell moment el món es va aturar. Només estaven ells, dempeus, abraçant-se deixant caure llàgrimes que feia molt de temps que estaven contingudes. Al cap d'uns instants, es van separar i van tornar a seure a la taula. En Jake va prendre la paraula. - Ja que estem en un temps de revelacions... jo vaig passar una època molt dura fa uns quants anys perquè vaig haver d'abandonar tots els meus amics per mudar-me a un nou país per culpa del treball de la meva mare. No coneixia a ningú i sentia que els meus antics amics tampoc volien mantenir gaire el contacte amb mi. Però per sort, vaig coneixer el que ara és el meu millor amic i em va ajudar a entendre que havia de deixar enrere el passat i mirar endavant-. Un cop va acabar de parlar, va observar els ulls blaus de l'Annie que l'estava escoltant amb atenció igual que ell l'havia escoltat a ella. I li va somriure.
