Un hivern a Londres

part 4

Al cap d'una estona van arribar els amics que faltaven i com que ja era tard van decidir anar a sopar al hotel.
L'Annie va recórrer el trajecte des de la segona planta fins al menjador parlant amb la Lucy, una de les noies que havia arribat feia poc, i en Harry. Un cop allí, van sopar entre rialles i després es van despedir perquè alguns s'anaven de festa però altres esgotats havien decidit quedar-se al hotel.

Després del sopar va anar a la seva habitació i es va preparar per passar una nit llegint de chill. Tanmateix els seus plans van acabar frustrats perquè les seves dues companyes d'habitació havien decidit que aquella nit anava a ser-ne una de mirar pel·lícules i menjar sense parar. 
A les quatre de la matinada l'Annie es va despertar d'un malson, i en veure que no podria dormir més es va aixecar a buscar un got d'aigua intentant no despertar a les seves amigues que estaven roncant tranquil·lament. Després es va estirar al seu llit i va obrir una pàgina al atzar del seu llibre preferit.
Van anar passant les hores. No es va adonar de quina hora era fins que el sol del matí la va sorprendre. Es va aixecar d'un salt i va córrer a arreglar-se alhora que cridava a les noies que es despertessin. Un cop vestides i arreglades van baixar a trobar-se amb els seus amics per passar el dia junts. Després de fer un volt pel British Museum van tornar a on estava l'hotel i la noia els hi va ensenyar la cafeteria. Després van dinar al hotel.

Ja a la tarda va tornar a la cafeteria on en Jake l'esperava amb un amb dues tasses de café i unes galetes. L'Annie s'hi va dirigir somrient, decidida a ser amable i a agrair-li que li hagués cedit el lloc el dia anterior.
- Jake!
El noi en sentir el seu nom va aixecar la mirada i va somriure.
- Però si és la noia obsessiva amb els llocs - va dient rient-.
- Em dic Annie i et volia donar les gràcies per deixar-me el lloc. Sóc una persona molt territorial i tot i que sigui una petita cosa em costa molt canviar-la - va explicar la noia.
- Tranquil·la. No va ser res. Per compensar-me et repto a quedar-te amb mi una estona i prendre aquest cafè amb galetes.
S'ho va pensar però al final va acceptar. Es van sentar cara a cara i van començar a parlar com si no hi hagués demà. Van descobrir que tenien molt en comú i es van sorprendre mútuament.
- No pot ser que toquis la guitarra! No m'ho crec -va picar-lo l'Annie, després de que en Jake li expliqués que n'era expert-.
- No? Doncs un dia d'aquest la porto i t'ho demostro - va declarar-.
- Em sembla perfecte.
- Però tu hauràs d'escriure un mini relat sobre mi.
La noia va girar els ulls en blanc.
- Et creus molt  important no? - va riure la noia.
- Si tu fas això jo no només tocaré la guitarra sinò que també  composaré una cançó sobre la noia de la cafeteria.
- Tenim un tracte- va declarar l'Annie mentre menjava una de les galetes que li havia ofert  el noi.
Al cap d'una estona més de parlar havia descobert que el Jake tenia disset anys, cosa que ja havia endevinat, que estava estudiant ciències però que també li apassionava dibuixar i tocar la guitarra. També que tenia tres germans i que ell era el més gran. Estava de viatge igual que ella i tornava a casa seva el mateix dia que la noia.

Ara cada tarda quan arribaven a la cafeteria se sentavem junts a parlar, debatre o treballant cadascú en els seus projectes. A cada moment  que passava anaven agafant més confiança entre ells.

Un dia estaven treballant tranquil·lament fins que en Jake va trencar el silenci.
- No m'havia fixat fins ara en l'anell que portes. Té algun significat especial o només el portes perquè vols impressionar? - va preguntar un dia el noi, amb un to burleta.
L'Annie, que fins aquell moment havia estat contenta, es va tornar de predra i semblava que intentava contenir les llàgrimes que amenaçaven a sortir dels seus ulls blaus. En Jake, en veure el canvi que havia sofert es va apropar i la va abraçar.
- Perdona, no et volia fer mal, em sap greu haver-te preguntat. Si vols parlar sobre el tema estic aquí.  - va disculpar-se de forma sincera-.
L'Annie va intentar calmar la seva respiració abans de parlar.
- Tranquil. No ho podies saber. Se que t'estàs preguntant que com pot ser que sigui possible que una pregunta tan "estúpida" pugui afecar tant a algú - intentava explicar la noia-. Però aquest anell té un gran valor sentimental. - Es va treure l'anell ja sense intentar ocultar les llàgrimes que surcaven per la seva cara-. Aquesta anell... el compartia amb la meva millor amiga que es va morir ja fa més d'un any.
En Jake es va quedar molt impactat per aquella revelació però no va fer cap comentari perquè encara no havia acabat de parlar.