Estimat diari

Capítol 1: Estimat diari

Estimat diari, el meu nom, és Emma. 

Faig karate des dels quatre anys i m'agrada molt, però també m'agrada molt llegir i rellegir les lletres de les cançons, escoltar música (pop), mirar sèries i pel·lícules i investigar. Tanmateix, la cosa que m'agrada més, és anar al bosc dies de bon temps i sentir-me lliure

I, no m'agraden les discussions, les preocupacions massa fortes ni que m'ignorin quan aquelles o aquella persona sap que estic allà (això em fa enfadar molt).

Hi ha una cosa que només ho saps tu després que t'ho hagi explicat. Bé, la cosa, és aquesta; m'agrada molt el meu millor amic Jack.

Ens vam conèixer a karate, tot i que també és molt amic del meu germà Martí. 

 Bé, ja que he mencionat el meu germà en aquesta pàgina, estimat diari, et parlaré de la meva família.

1. El meu germà Martí: el Martí, és un germà i noi, molt simpàtic, respectuós i suposo que guapo. Una cosa que no li agrada, és que la gent parli d'ell a la seva esquena, però a part d'això, és un germà meravellós.

2. La meva mare Blanca: la meva mare, és una d'aquelles persones, que li agrada de tot (em refereixo al menjar), també és una persona que ajuda a tothom si cal. 

Però una cosa que no pots fer mai, perquè s'enfada com un dimoni, és quan ella et pregunta una cosa o et diu una cosa, i tu li dius -que?- i ella t'ho torna a explicar, i tu pot ser que no ho hagis entès, o que com que t'agrada que ella repeteixi les coses, per diversió (per fer això s'ha de ser una persona molt dolenta), i aquesta conversa del -que?- successivament. 

Aleshores ve la part de quan ella et diu -bé, és igual, em sembla que no ho has entès o que no t'interessa- llavors tu li dius: -que no mama, sí que m'interessa- i tu ho vols saber si o si, això no obstant, ella ja està prou molesta i cansada per tornar-t'ho a dir. Però m'alegro molt de tenir aquesta mare.

3. El meu pare Xavier: el meu pare, li diem Xavi, en canvi, de Xavier, li diem així perquè ell ens va dir que li podíem dir així. Bé, el meu pare, és molt treballador i també és una persona molt amable. Així i tot, té un punt feble, aquest punt feble, és el punt de les persones que són massa presumides i falses, quan el pare es creua amb una d'aquestes persones, intenta tenir una conversa amb aquella persona i aquella persona, li diu per exemple: -ai, hola, tu deus tenir setanta anys no, perquè se't veu molt malament amb aquest jersei- i per casualitat aquell jersei era el seu preferit, etc. Ara el meu pare, el que fa quan es troba amb una persona d'aquestes tan egoistes, és que li diu 'hola' o 'adéu' i aquí s'acaba la conversa. Crec que aquest punt feble el tenim tots, però m'agrada molt, que el meu pare sigui educat igualment de creuar-se amb una persona d'aquestes o no, per això és tan bon pare.

4. El meu gos Max: el Max, és molt, molt, molt carinyós i divertit. Encara que no parli, es veu que al Max no li agrada quan li prens el seu lloc.

I, estimat diari, aquesta és la meva família.