Estimat diari

Capítol 4: El meu matí

Vaig acabar d'escriure al meu estimat diari i em vaig posar a fer la migdiada. Van passar forces hores, perquè quan em vaig despertar de la migdiada ja era de nit. Vaig anar a sopar i vaig anar a dormir.

Aquell dia, jo estava molt emocionada perquè el Martí i jo, quedàvem amb el meu amic Jack. Ja que ell, el meu germà i jo, som amics d'ençà que  anem a karate.

Eren les 9:00 del matí, jo tenia son, perquè aquella setmana per mi era molt cansada, pel fet que vaig tenir unes quantes competicions de karate. Però el meu gos Max, em va ajudar a acabar-me de despertar.

Vaig sentir a la mama que deia - Emma, baixa va, que has d'esmorzar i després has de quedar amb el Jack! -. Així i tot, la conversa no es va acabar així -A, i una cosa que me n'oblidava, has de despertar al teu germà Martí, que segurament encara està dormint!-.

Vaig anar a esmorzar, els meus ulls, es van posar a brillar de les coses meravelloses que hi havia a la taula; creps, xocolata desfeta amb nata, 'panqueques', magdalenes amb xocolata i sense, pastís de formatge que ens havia fet l'àvia el dia abans, llet amb cereals... Tot feia tanta bona pinta...

Els hi vaig dir bon dia al meu pare i a la meva mare. La mare em va recordar que havia d'anar a despertar i si seria possible llevar al Martí. 

Vaig sortir de la cuina i vaig pujar a dalt un altre cop per anar a llevar al Martí, vaig obrir la porta de la seva habitació i vaig veure al Martí dormint o més ben dit fent veure que dormia. 

Vaig anar cap al seu llit i sé que és una mica brut, però per poder-lo despertar encara que ja estigués despert, el que vaig fer, va ser:

1. Agafant-li els braços, moure'l d'una banda a una altra.

2. Si això no funcionava, li vaig tirar en un segon, la pell de damunt de l'ull cap amunt, molt dolçament.

3. A continuació, veia que aquelles coses que havia fet, no funcionaven, aleshores, vaig avisar al Max (és el meu gos) que bordes. A veure si aquell soroll que a vegades és agradable (mínimament), però quan estàs al llit encara mig adormit, crec que no deu ser molt agradable, el despertes, però no, no va funcionar.

4. I finalment, si totes aquestes coses no li treien la mandra de sobre li vaig tirar un got d'aigua per la cara.

I així sí que es va llevar.