Estimat diari

Capítol 8: Aquella nit que mai oblidaré

Pel camí de tornada, el Jack em va preguntar si volia anar a dormir a casa seva i jo li vaig dir que d'acord, que em semblava genial.

Quan vam arribar a casa meva, ens vam fer una abraçada, els i vaig preguntar als meus pares si podia anar a dormir a casa d'en Jack.

Em van dir que sí, llavors els i vaig dir que moltes gràcies i vaig anar a la meva habitació per fer-me la motxilla, em vaig fer la motxilla i em vaig canviar de roba, ja que l'altre estava mullada de la pluja. Vaig baixar a baix amb la motxilla posada els i vaig dir adéu als meus pares, i el Jack i jo vam anar tirant cap a casa seva.

 Vam arribar a la seva casa, els i vam dir hola als seus pares i vam anar a la seva habitació.La seva habitació és una de les millors habitacions del món, perquè té una finestra damunt del seu llit que et pots posar a la teulada, i s'està super-tranquil (jo no he pujat mai allà, però ell ens ha explicat coses extraordinàries del seu sostre).

El Jack va pujar al seu llit i va obrir la finestra.Aleshores, va pujar a la teulada i seguidament i vaig pujar jo.

Aquella nit, com que havia plogut a la tarda, el cel es veia magnífic, també es veien moltes estrelles i a més, encara que el sol s'estigués ponent, es veia un tros de sol i un 'tros de lluna', amb totes les estrelles, era com si aquella nit, fos especial per al Jack i per a mi.

La veritat, era que el més important, era que estàvem junts i que estava amb el Jack. -Aquest moment que espero des de fa quatre anys- vaig dir jo i el Jack va afegir: -'alegro d'estar aquí ara amb tu-.

-Jack, et volia dir que moltes gràcies per tot i que espero que la nostra relació duri per sempre-.

-Emma, les gràcies té les-he de donar a tu, si no m'haguessis confessat que jo a tu t'agradava molt, ara no estaríem aquí, i jo hauria trigat molt a descobrir que et passava quan vam mirar el vídeo-.

Però ara ja lligo caps, perquè quan vaig dir que tu eres una noia guapa... Tu suposo que vas pensar: -ostres, que jo també li agrado al Jack!- I a la segona pregunta, et vas posar molt nerviosa, i per això vas voler aire fresc, encara que estàvem al parc.

-Sí Jack, això és exactament el que em passava-.

-Saps Jack, aquesta és una nit, que no oblidaré mai- vaig dir jo -jo tampoc- va dir en Jack.

Aquell dia jo, estava molt feliç, perquè uns dels meus somnis, s'havia complert (ara faltava anar a Londres, però ja vindrà...).

Aquella nit, va ser una nit que mai oblidaré.