Mentre estava pensant, les hores anaven passant. I vaig arribar a casa. Els i vaig dir hola als meus pares i vaig anar a la meva habitació.
Després d'una estona, vaig sentir la mare, que deia: -Ei Jack, baixa, que sopem!- jo li vaig dir:
-D' acord mare, ja baixo!-.
Vaig anar a sopar i després a dormir. El matí següent, em vaig aixecar del llit, i vaig anar al lavabo, per fer la 'rutina normal del matí' i per dutxar-me
Mentre m'estava dutxant, vaig pensar de trucar a l'Emma, per preguntar-li si estava bé. I això vaig fer, vaig sortir de la dutxa i li vaig trucar.
-Ei! Hola, Emma, una pregunta, allò que et va passar ahir...- no vaig tenir temps d'acabar la meva frase, perquè ella ja em va contestar de seguida -Hola Jack! Bé, ara així com així no t'ho puc explicar, t'ho hauré d'explicar cara a cara sense el Martí, ja li explicaré després. Hem de quedar, et va bé si quedem al parc que vam anar ahir, a les 17:00 hores?- Jo i vaig afegir:
-D' acord Emma, doncs fins a la tarda! Adéu!- -Adéu- va dir l'Emma.
Van anar passant les hores, i es van fer les 16:50 hores. Vaig posar-me les sabates i vaig agafar una jaqueta per si feia aquell fred d'estiu.
Jo ja estava al parc, quan va arribar l'Emma, em va mirar d'una manera molt profunda, els seus ulls brillaven, es notava que em volia dir alguna cosa especial i que jo i tenia molt a veure.
El primer que em va dir, va ser: -Jack, quants anys fa que ens coneixem?- jo vaig contestar: -crec que fa uns vuit anys- -vuit anys, doncs bé, doncs fa quatre anys, que sento una cosa molt important de tu-. Va haver-hi uns segons de silenci. Perquè crec que el que m'estava intentant dir l'Emma, era que jo li agradava i que li agrado des de fa quatre anys.
L'Emma va acabar la seva frase dient: -Bé, crec que ja sé a quin lloc vull arribar- -Sí- vaig dir -Jack fa quatre anys que m'agrades i molt, crec que ets una persona perfecta per a mi, perquè ets guapo, llest, amable i molt divertit, a més, et prens les coses importants de debò i l'important, és que no m'ignores i que estàs allà sempre que et necessito. I això és molt rellevant per a mi, perquè si et dic la veritat, odio que m'ignorin persones que saben que estic allà-.
Jo i vaig afegir: -Estic content que t'importin molt aquests detalls de mi, perquè a mi també em sembla, bueno em sembla no, sinó que sé que tu també tens aquests detallets i a més, quan estic amb tu, Emma, em sento molt bé i apreciat sigui com sigui jo i estigui com estigui. Gràcies-.
I ella va acabar la conversa dient: -Bé Jack, crec que això vol dir una cosa, estem fets l'un per l'altre i que ara mateix que ja ens hem confessat, ara passarem un nivell més amunt dels millors amics. Sé que això, serà una responsabilitat molt gran, però és el que volem oi?- -Sí, clar que sí!- vaig dir jo.
Llavors, l'Emma em va dir que li dones la mà, li vaig donar, i em va posar una polsera que havia fet ella amb fil, verd, per ella i per a mi.
Em va semblar un detall molt bonic.
Però quan ens estàvem mirant als ulls molt dolçament, va començar a ploure i cap dels dos portava paraigües. Tot i això, vaig agafar la meva jaqueta, vaig acostar l'Emma a mi, i li vaig dir: Emma, ara agafarem la meva jaqueta, ens la posarem a damunt i correrem, d'acord?-
-D' acord Jack, correm!-
YOU ARE READING
Estimat diari
RomanceUna història d'amics i amistat normal i corrent, però no per sempre. Perquè això ràpidament pot canviar.
