La biblioteca del sexe, i potser de l'amor

III. Què vol de mi?

Aparco el cotxe a dos carrers sota de casa havent donat diverses voltes per la urbanització i no trobar-ne cap més a prop. Sento la brisa que fa volar la cua despentinada que m'he fet i el sol que intenta cremar-me les galtes quan surto del Mini rosa, el que em van regalar els pares quan vaig fer dinou anys, després d'apagar la mateixa música que faig sonar sempre, la que me'l recorda perquè és la seva llista d'Spotify.

Caminar fins a casa se'm fa pesat i llarg i, impacient començo a córrer per arribar-hi abans.

M'estiro al llit per descansar les cames, i el cos sencer, i encenc l'ordinador per rellegir els apunts per l'examen. De cop, se m'apareix una notificació a la banda dreta de la pantalla, un missatge del correu. Entro a l'aplicació per veure de qui és i...

"Gràcies lletja, et passo a veure demà."

És ell, sí, ho és. És ell responent el missatge dels apunts que s'ha enviat fa unes hores. El missatge ressona i no deixa de ressonar dins del meu cap. M'encanta, m'apassiona, m'evadeix del món, m'il·lusiona i em transporta a aquell idíl·lic món romàntic que el meu subconscient inventa contínuament.

Rapidíssimament capturo la pantalla i li envio a la meva millor amiga.

Des del primer moment vaig mantenir-la informada al respecte del que estava sentit per ell, fins aleshores, anònim noi de classe. Tot i que ara ja no tan anònim, òbviament.

Als tres segons d'enviar-li a la Lili la imatge amb el missatge del Leo sento el mòbil vibrar. M'està fent una vídeo trucada.

-Tiara, Tiaraa, Tiaraaaaa, que fort, UAU!!!!!- escolto la seva veu accelerada i emocionada tan sols despenjar el telèfon.

-Lili no t'emocionis... només voldrà que li expliqui totes i cada una de les pàgines de teoria que surten a l'examen- responc aturant el seu entusiasme.

-Vols deixar que les coses passi com hagin de passar? Deixa d'anticipar-te a totes les situacions com sempre. Deixa'l fer, potser et sorprèn...- la Lili està convençuda que he de deixar-me fluir...

-Ai Lili, que em fa por- la miro aixecant els ulls cap a la pantalla del mòbil poc a poc, angoixada.

-Espera't a demà i en parlem. I no t'oblidis d'estudiar guapa..., que ens coneixem- em renya agafant el paper de mare com fa a vegades.

-Sí mami, estudiaré molt- contesto fent burla per enrabiar-la una mica i penjo el telèfon.

La Lili i jo ens coneixem de sempre, som millors amigues des que ens va tocar anar a la mateixa classe a tercer de primària, i fins aleshores ho seguim essent. Més que una amiga la considero una germana, i és que, ho sap absolutament tot de mi, i jo d'ella. És a la persona que recorro quan el món se'm cau a sobre, però també aquella amb la que comparteixo tot els moments màgics, fantàstics, atrevits i divertits. Ella i jo som dues gotes d'aigua tot i que la nostra personalitat i gustos són oposats completament. I juntes som la felicitat i l'alegria, i el caos i la turmenta, de tan intenses.