La biblioteca del sexe, i potser de l'amor

IV. Maleït cafè

Un dia més em llevo com sempre amb el temps molt just per arribar puntual a classe. Em vesteixo amb un vestit ajustat de color vermell i em recullo el cabell amb una pinça transparent amb forma de papallona. Em maquillo una mica abans de baixar a la cuina, em pinto sobre del nas unes pigues dissimulades perquè tinc una obsessió prou gran amb fer-ho sempre, em frego amb una brotxa una mica les galtes de color rosat i m'allargo les pestanyes. Corro ràpid a la cuina per fer-me el cafè amb llet i gel sense el qual soc incapaç de sortir i una vegada fet surto per la porta gairebé fent una marató per arribar al cotxe el més aviat possible.

Ja soc a classe i el professor va prou avançat respecte on ens vam quedar ahir.

-Soc un desastre, perquè he d'arribar tard sempre?!- murmuro a l'aire enfadada, perquè m'assec a l'última fila envoltada de ningú.

Em connecto a la classe i concentrada agafo tots els apunts que aconsegueixo. El professor ha anunciat que ha acabat l'explicació i m'aixeco de la cadira. Paso per la cafeteria a pel meu cafè com sempre abans d'anar a la biblioteca.

-Sempre al mateix lloc.

És el Leo. Em frego les mans amb les cuixes dels nervis que sento per tot el cos i després entrellaço els dits i els ajunto amb força.

-Hola, suposo- dic amb la boca petita i molt fluixet perquè ningú em senti.

-Hola Tiara, sí, hola- respon amb to burlesc.

És un estúpid, per què sense conèixer-me més que d'intercanviar quatre paraules ja és capaç de vacil·lar-me i riure-se'n d'aquesta manera?

El pitjor és que aquesta actitud seva em fa encara sentir més atracció, em captiva molt, massa.

-Què vols ara? Si pot ser ràpid t'ho agrairé, perquè algunes volem estudiar- li dic burlant-me ara jo d'ell, posant-me al seu nivell.

-Que què vull? Doncs estudiar a la teva taula- mentre pronuncia les paraules s'asseu a la cadira del meu davant- i si em deixes estudiar amb tu bastant millor la veritat.

-Ja m'ho suposava, que només t'interesso per ajudar-te a aprovar- dic amb prepotència.

-Nonononono, no t'equivoquis- respon mirant amunt.

-No sé qui creus que soc, però veig les intencions de tothom des de lluny, i a tu te les vaig veure des del primer dia que vas obrir la boca amb mi- mentre li parlo em trec la pinça del cabell i refaig el monyo per col·locar-la millor.

-Les meves intencions són impossibles de llegir, en canvi, jo soc expert en llegir ments, sabies?

-Va, sorprèn-me, què estic pensant?

-Amb tu no puc fer-ho Tiara, només ho puc fer mirant directament als ulls.

El cor s'accelera i les galtes comencen a envermellir-se. Què ha insinuant? Puc imaginar-me com seguirà la conversa i fins i tot com acaba. Em sento en un núvol i no vull retornar a la terra, estic vivint la fantasia tan romàntica que inventa el meu cap, varies vegades al dia, escenes tan i tan amoroses.

Creia que seduir-lo seria més difícil però, vaja, no em queixo gens que hagi estat més fàcil i ràpid del que preveia.
Agafo amb dos dits un floc de cabells i els enredo sensualment entre ells, preparant-me pel gran moment.
I com ell ha quedat callat després de dir-me que a mi no pot llegir-me la ment... intento seguir la conversa tan intensa que em fa notar pessigolleig per absolutament tot arreu.

-Aleshores mira'm directament als ulls- aixeco la mirada, que tinc fixada a les meves cames, poc a poc cap al seu rostre. I una vegada connecto amb els seus ulls, quedo embadalida.

-No puc apartar la mirada dels teus llavis- em mira seriament i quan s'adona que el que m'ha dit ressona intensament en mi, i m'il·lusiona, s'aixeca sense pensar-ho dues vegades, i mentre marxa destrossa la frase que tan bé li ha quedat- t'has embrutat de cafè- riu i desapareix.

No puc entendre res, és tan, tan, però tan idiota.

Em torno a sentir tan vulnerable que fins i tot algunes llàgrimes llisquen per les galtes aterrant sobre els apunts.