Aquesta part ha sigut escrita a la biblioteca, a la mateixa taula i la mateixa cadira on es coneixen els nostres protagonistes :) Simplement em feia gràcia comentar això. Ara sí, comencem.
Després de clicar el botó de l'ascensor, vaig veure que s'obrien les portes automàtiques de l'entrada i d'allà entrava una noia morena de més o menys la meva edat. Vaig suplicar perquè entrés a l'ascensor amb mi però es va decantar per les escales. No li vaig donar massa importància.
Un cop ja vaig ser a la planta que instants abans li havia indicat a l'ascensor em vaig dirigir a la secció de novel·les, quan vaig trobar el llibre que buscaba em vaig dirigir a les taules, aquell dia la biblioteca no estava massa plena, però tampoc exageradament buida. entre tots els estudiants que estaven allà vaig distingir a la Noia De L'ascensor asseguda en una de les taules destinades als estudiants, com que la seva era una de les més buides vaig pensar que quedaria dissimulat anar a seure allà, just davant seu -això últim ja no quedava tant dissimulat- . Així que ho vaig fer, què podia sortir malament?
Moltes coses
Calla subconscient!
Al seure a la cadira just davant de la seva vaig veure que, lògicament, se n'adonava, així que em vaig fer el boig.
Durant tota l'estona ens vam anar tirant miradetes: Algunes discretes, d'altres més ben descarades.
Va passar l'estona i d'un moment a un altre vaig veure que agafava un paper i el doblava d'unes maneres molt específiques durant el que va semblar un etern minut, jo mirava les seves mans, quasi hipnotitzat, la curiositat em menjava per dins; quan per fi va acabar vaig poder veure el que era: un ocell de paper, grua, crec que es deia. A continuació va treure un bolígraf del seu estoig i va començar a escriure coses a les ales, va recollir les seves coses i de forma -més o menys- dissimulada va deixar caure la grua sobre la taula, seguidament, se'n va anar.
Vaig agafar el tros de paper amb forma d'animal i em vaig disposar a contemplar-lo: a la ala dreta hi havia el que vaig suposar que sería el seu número i a l'esquerra el seu insta amb una nota a sota que deia:
Sempre ha de ser el tio el que fa el primer pas??
Un somriure se'm va escapar dels llavis. Aquell mateix vespre pensava escriure-li.
YOU ARE READING
GRUES DE PAPER
Teen FictionLa Mia és una noia llesta, guapa i simpàtics Quan un dia va a la biblioteca per estudiar per l'exàmen de física que té en menys de 24 hores. Allà coneix a en Connor un atractiu i poc popular noi. Què passarà entre ells?
