GRUES DE PAPER

IV. Connor

Just en aquell moment un dia tan escac com aquell donava pas a la seva fi. Al posar un peu a la meva habitació vaig donar per concluït el dia, em vaig dirigir al lavabo d'aquesta, em vaig treure la roba i la vaig deixar caure al terra, just després em vaig col·locar dins la dutxa i vaig deixar que l'aigua rellisqués sobre la meva pell. No sé quanta estona vaig estar allà, perdut entre els meus pensaments, mirant a l'horitzó, no sé ben bé on, escoltant la meva cançó preferida en bucle, sense parar, aquella que em recordava tant a qui en algun moment va significar tan per mi i de cop es va esfumar. Vaig allunyar aquells pensaments de la meva ment: Ja hi havia tornat a pensar!

-Connor, prou!- Em va cridar la veueta del meu cap.

La meva psicòloga m'havia recomanat que no hi pensés, deia que donar-li masses voltes tampoc solucionaria res, però jo no li feia cas, no hi havia un dia que no pensés en aquell dia. Com es podia oblidar una cosa que havia marcat un abans i un després a la teva vida?

Per fi vaig retornar a la realitat, ja que el meu cos portava tota l'estona en aquella dutxa però, en canvi, la meva ànima portava des que havia entrat en aquella habitació perduda al no-res.

Al sortir de la dutxa vaig agafar una tovallola i me la vaig enrotllar a la cintura, em vaig rentar les dents, em vaig assecar els cabells... Sense adonar-me'n, d'un moment a un altre havia anar a parar a la meva habitació, em vaig posar uns pantalons de cotó, la primera samarreta de màniga curta ampla que havia trobat i em vaig posar al llit. Un cop els llençols de cotó m'acariciaven la pell vaig clicar l'interruptor de la paret i de cop, tota la llum que havia estat il·luminant la habitació fins ara es va esvaïr, i allà em vaig quedar, a les fosques, enllumenat únicament per la escassa llum dels fanals que entrava per la finestra, em vaig inclinar sobre el mòvil per mirar l'hora i per alguna extranya raó s'em va acudir enviar-li un missatge a a la noia misteriosa de la biblioteca, Mia, em va sembla que m'havia dit que era el seu nom, i abans de que m'en arrepentís ho vaig fer.

Bona nit Mia :)

Ja estava fet, no hi havia volta enrere -Sempre podia borrar el missatge però s'ha de ser un mica dramàtic en aquest vida-. 

Vaig decidir donar-els-hi un altre rumb als meus pensaments i vaig encendre la llumeta que utilitzava únicament per llegir a les fosques i vaig agafar el llibre que hi havia sobre la tauleta de nit i em vaig disposar a llegir. Em vaig deixar embolicar per les paraules, el relat es va apoderar de mi fins a un punt que no era conscient que estava estirat al meu llit, passant pàgines. El temps passava, però jo no n'era conscient. En un moment donat s'em van començar a aclucar els ulls, vaig aconseguir acabar el capítol, però poc més, just en el moment en que el vaig acabar vaig apagar la llum, vaig ser conscient de l'hora que era: Havien passat més de cinc hores!

En el moment en que em vaig disposar a dormir es va il·luminar el meu telèfon que jeia sobre la tauleta de nit, amb la mandra escampada per tot el cos vaig allargar la mà cap al mòvil, veure el seu nom il·luminat a la pantalla casi em provoca una aturada cardíaca: La Mia.

Bona nit :)

Al principi, la meva intenció va ser tardar en contestar per fer-me l'interessant, però no vaig ser capaç, la temptació em menjava per dins i vaig contestar a l'instant, com a bon desesperat que era.

Què fas desperta a aquestes hores?

He estat estudiant fins ara,                                                                                                                                              estic de setmana d'exàmens:(

Uff quin pal, així et deixo decansar

No, tranquil, igualment no tinc son

Segura?

Si, si, de veritat

Està bé...

Et volia demanar... Vols quedar algun dia?

I tant! Quan?

Doncs.... Dissabte a la pista de gel?

Al poble, cada hivern posaven una pista de gel a la plaça

Uff, sóc molt dolenta

Tranquil·la, jo tampoc em quedo curt, ens farem costat

Va, està bé

A quina hora?

A les quatre a la plaça?

Perfecte

Vaig apagar el telèfon i amb un somriure dibuixat al rostre m'en vaig anar  dormir.