GRUES DE PAPER

V. Mia

-Miaaaa!- La veu de la meva mare va ser el primer que vaig sentir aquell matí- Filla! Són les dotze del migdia!

-I què? Estic de vacances! Ahir vaig estar llegint fins a les quatre de la matinada-. Vaig senyalar amb el cap el llibre obert que jeia sobre les meves cames de de que la son havia pogut amb mi i m'havia adormit.

La meva mare em va mirar amb gest impacient 

-Està bé... Ara baixo.

La meva mare es va inclinar sobre el llit i em va fer un petó al front, jo li vaig tornar el gest amb el somriure.

Així que un cop va desaparèixer per la porta em vaig aixecar, vaig obrir l'armari i em vaig posar la dessuadora més ampla que vaig trobar,- ja m'arreglaria després, havia quedat amb en Connor: només de pensar-hi se m'eriçava la pell- i em vaig disposar a baixar les escales. 

Al creuar la porta de la cuina una esplèndida olor va invadir els meus narius.

-Què fa aquesta olor?- Vaig preguntar, encuriosida

La meva mare em va mirar als ulls i seguidament es va inclinar cap al forn i d'allà dins hi va treure un exquisit pastís de formatge. Un cop vaig reconèixer què era em vaig avalançar cap a la meva mare.

-T'estimo!- Vaig exclamar a la vegada que treia un plat de l'armari i una forquilla i un ganivet del calaix. -Puc?- Vaig preguntar impacient

-Ho dubtaves?- Em va somriure

Un minut i mig després estava a la illeta de la cuina amb un tros de pastís més o menys de la mida d'un cavall i el meu cafè dins de la meva tassa preferida de mentre em queixava amb la meva mare de la professora de socials.

-No et facis dir professora si no saps corregir un exàmen!- Vaig protestar

En aquell moment el meu mòvil va emetre un so anunciant que un nou missatge havia arribat; sense donar-li massa importància el vaig deixar estar: ja el miraria després. 

Vaig estar una bona estona parlant amb la meva mare; m'encantava la relació que tenia amb ella...

Un cop vaig tornar a ser a la meva habitació, ara per vestir-me com una persona amb un mínim de decència, vaig recordar el missatge que m'havia arribat moments abans i deia:

Em sap greu Mia, al final aquesta tarda 

no hi podré ser, porto dos dies amb un mal 

de panxa horrible i vomito tot el que menjo, 

fa una hora que estic ingressat a l'hospital

Veure aquell missatge em va descolocar per complet, m'imaginava qualsevol cosa, però allò? Allò ja et dic jo que no.

Vaig contestar a l'instant.

Ostres... Puc fer alguna cosa per tu?

No tranquila, no cal, però gràcies i perdó

NI SE T'ACUDEIXI DISCULPAR-TE!

Està bé! jajaja

Jaja

I... no et puc venir a veure a l'hospital?

M'encantaria però no crec que la millor 

forma de conquistar a una noia sigui 

que et vegi en el meu estat.

M'encantaria segui parlant, però 

t'he de deixar, ha vingut l'infermera més 

borde de la planta a fer-me una analítica

Ok! Cap problema. Bona sort! jaja;)

La necessitaré!