GRUES DE PAPER

VII. Mia

*JAJAJJAJ  "Escriuré cada setmana" vaig dir, no m'ho crec ni jo, porto mitja vida sense publicar. Perdó per fer-vos esperar, però va, no us molesto més i us deixo amb la nostra Mia <3*

Em dirigia cap al Coffee's, la cafeteria on cada dimarts després de classes ens trobaven em meu grup i jo. Que per què? Vés a saber, però tots esperàvem amb ànsies aquell dia.

El primer que vaig veure un cop creuar la porta de l'establiment va ser en Dave, un amic que havia conegut feia poc menys d'un any però que li tenia molta més confiança a ell que a altra gent que coneixia des de que tenia ús de raó. Un cop em va veure automàticament se'm va llançar a sobre per abraçar-me.

-Què tal guapa?!- Em va dir ell amb la mirada alegre, es notava que li feia il·lusió veure'm.

 -Molt bé! I tu?

-Genial- Em va dir mentre ocupàvem dues de les quatre cadires de la taula.

-I què? Has conegut a algun tio guapo per bat?

Se li va il·luminar el rostre.

-Us he d'explicar moltes coses-. Va sentenciar

En aquell moment van aparèixer la resta d'integrants del grup: l'April i en Josh.

-Hola!!- Van exclamar aquests a l'uníson, mentre corrien cap a nosaltres disposats a abraçar-nos.

Vam seure.

-Què n'és de les vostres vides?- Va preguntar en Josh. Ell era el guapo del grup, a l'institut sempre havia lligat molt i ell feia veure que no se'n adonava, però ho sabia perfectament. Com no? Ros, alt, ulls color mel... El seu pare i el de l'April sempre havien sigut íntims amics i ells dos van sortir durant un mes i mig (sí una relació molt llarga), però finalment van veure que allò no els portaria enlloc, ho van deixar com amics, i se'n van adonar que així estàven molt millor. Un dia l'April i jo ens el vam creuar pel carrer, ens va presentar i ens vam caure bé. Mesos després en Josh es va unir al grup.

-Bé, ara en Dave estava a punt d'explicar-me alguna cosa sobre un noi de l'insti-. Vaig informar.

- Ah sí?- Va preguntar en Josh- Això ho hem de saber

- Està bé... Doncs havíem de fer un treball amb grups, i com us podeu imaginar em va tocar amb ell, va estar tota l'estona mirant-me i al final vaig aconseguir el seu insta. -Va explicar mentre es passava la mà pel seu cabell afro

-Reclamo veure fotos!- Vaig dir, indignada

Sense dir res més es va treure el mòvil de la butxaca va obrir la galeria i ens va ensenyar una captura de pantalla d'una història que no semblava recent. A la foto apareixia un noi bastant atractiu a la platja prenent al sol amb una pose molt a l'estil Justin Bieber.

-Doncs sí que és guapo- Va confirmar l'April

-I tu què tal amb el tio aquell de la biblio?- Va dir en Dave

Automàticament vaig notar com em ruboritzava.

-Bé, doncs... Parlem cada dia, ara està a l'hospital, no vol que el vagi a veure, però s'haurà de fotre, perquè demà li donen l'alta i el penso anar a veure quan surti.

-I tant! I si cal t'acompanyem- Va opinar en Josh

-Es clar! -Va dir la meva millor amiga

-Merci, però no cal- Vaig dir rient 

 Llavors en Dave va dir alguna cosa i vam canviar de tema, no sé quanta estona vam estar allà; potser hores, o potser tan sols uns minuts, no ho sé, però si una cosa sabíem tots, és que ens va passar volant.

Després de quedar amb les meus amics em vaig dirigir cap a casa, però a mig camí se'm va acudir una cosa. Així que em vaig desviar i em vaig dirigir cap a la llibreria del poble, indiscutiblement la meva botiga preferida per davant de les botigues de roba, que ja era dir.

Un cop allà en temps récord em vaig dirigir a l'estanteria que buscava, sabia perfectament on era; coneixia aquell lloc millor que el meu poble.

"Et recordo que l'altre dia vas trucar a la teva mare perquè no sabies arribar a la fruiteria?"

Tu calla, subconscient.

Doncs això, no vaig tardar res en agafar el que ja tenia decidit que compraria. Vint minuts  després -Sí, vint minuts, no es pot deixar sol a un lector sol a una llibreria-, vaig sortir de la botiga amb el que volia comprar des d'un principi i un autoregal. Traducció: Un llibre del que havia sentit molt parlar i que no vaig poder evitar comprar.