Bobo & Guido i els camins càtars

Feudland

De vegades els plans no són com els planegem, hi ha dubtes i la intuïció, crida amb totes les seues forces. No sempre fas cas del que diu, i de vegades, és ella la que té raó. Això ens va passar amb el llibre que va trobar Susan.

Mentre Powa estava dins la caixa, aquell llibre havia estat fent llum, era com si fora una llanterna. I aquest fet els va deixar molt empipats als tres. Powa no parava de dir que era una mena de revelació. Moltes pàgines canviaven de color a soles. Brillaven més o menys segons passares els ulls per sobre, inclús si llegies algunes paraules. Era un llibre màgic.

No podien deixar de llegir-lo. L'oncle Peter començava a estar-ne fart d'ell. Per alguna raó que no compreníem no volia que el llegírem tan entusiasmats.

Hores després, vam parar a sopar en una hamburgueseria flotant ja dins de Suïssa. Vam demanar les hamburgueses i el tema de conversa seguia sent aquell llibre, Powa estava impressionat per com reaccionava al seu tacte i la seua veu. Fins que l'oncle Peter va dir prou amb prou de mala llet, quasi desmuntà la taula de la manotada que li va propinar a la portada.

Van sopar en silenci els quatre. Menjaven sense gana. Van arreplegar-ho tot i en acabar, l'oncle Peter va eixir fora a meditar el que havia passat. Estava encara enrabiat. Semblava molest pel llibre. Guido, Susan i Powa es quedaren llegint-lo encara més. Una de les coses que deia és que per travesar FEUDLAND, havien d'anar pels camins càtars. El final del viatge, segons estava escrit era l'escola dels Magistris, una escola que estava en Sant Pau d'Albocàsser.
Tot seguit, va tornar l'oncle Peter, més tranquil i amb cara seriosa. Volia fer les paus. Es va dirigir als tres amb un to de veu conciliador i va dir que no aniríem a Roma, anaven primer a Maglioc, una mansió que estava tocant la gran muralla que rodejava FEUDLAND.

Ja buscaríem com tornar a Powa a sa casa; Susan, Guido i ell mateix entrarien al parc temàtic, però primer haurien de saber la veritat sobre FEUDLAND.