Històries oblidades

Etapa mitjana

Havia arribat el dia de la segona visita amb el Doctor, jo notava que estava empitjorant molt ràpidament, en les situacions socials em sentia normalment malhumorat, retret, quan jo abans era el contrari, m'encantava estar envoltat de gent, de parlar i d'escoltar als altres. A vegades no podia recordar l'adreça o el número del meu telèfon i fins i tot havia començat a canviar els patrons de son, ara dormia durant el dia i estava molt inquiet durant la nit. Segons el fulletó que vaig agafar de la consulta són característiques, entre moltes altres, de la segona etapa, la mitjana. Ara ja em preocupava de veritat. M'havia començat a escriure i enganxar post-its per tota la casa per recordar coses com: has de comprar menjar pel gos o avui la Irina ve a sopar, l'inconvenient era que a vegades no els desenganxava i m'oblidava de quin dia era. 

Aquest cop m'hi va portar la Irina fins a l'hospital, es deia Irina, oi?, encara conservava aquells ulls tan especials d'aquell color indescriptible que es podia arribar a semblar amb una maragda. Ella em va esperar al cotxe mentre jo tornava a fer el camí que havia fet feia un mes. Tiquet, taulell, esperar. Aquesta seqüència em quedaria gravada al cap, això mai me n'oblidaria.

- JOAN COLL, SALA 13.

"Cada cop em fan anar a una sala més lluny", vaig pensar. I tornem-hi, 7, 8, 9, 10... 13! M'havien dit la sala 13 veritat? Això espero.

- Bon dia, Sr. Coll assenti's, si us plau.

Sí, era la sala 13.

- Bon dia, Dr. Vidal

- Com estem aquests dies?

- Sincerament, Doctor cada cop estic empitjorant més, començo a confondre paraules, m'enfado molt ràpidament, m'estic oblidant de coses de la meva vida, em costa recordar dates o llocs i més coses que no me'n recordo.

- Pel que veig està entrant a la segona etapa, a la mitjana, és evident que la malaltia està avençant de forma més ràpida del que em pensava, si li sembla bé li farem un estudi i li analitzarem com va progressant. En aquesta etapa el que et pot passar, a part dels símptomes que ja té és que no es vulgui banyar, necessiti ajuda per escollir la roba en el moment adequat per la temporada o ocasió, tingui problemes per anar al bany, hi ha un augment de risc de desorientar-se o perdre's, i finalment més endavant li canviarà la personalitat com el recel i el deliri o optarà per un comportament repetitiu com retorçar les mans o tallar papers. Digui'm, a part de les característiques que m'has dit, en pateix alguna d'aquestes?

- Ara que ho dius, sí que estic començant a fer tot el que m'acaba de dir, menys la que no em vulgui dutxar, per sort encara no em passa.

- Doncs si li sembla bé, anem a fer les anàlisis i després continuem parlant.

Al cap de ben bé una hora ja havíem tornat a la consulta i li vaig continuar explicant tot el que m'estava passant, em va preguntar pel diari, i li vaig dir que cada dia escrivia alguna cosa, encara que no fos significatiu. Em diu que ens hem de tornar a veure d'aquí a un mes més.

Quan surto ja és quasi fosc, i veig en aquella noia, d'uns vint-i-tants d'anys, amb uns ulls ben especials, d'aquells que no pots parar de mirar, encara sé qui és, la meva filla, però em costa recordar com es deia, al final em ve, Irina, li va posar la Bianca, sempre li havia agradat aquest nom.

Em fa una abraçada per després preguntar-me què m'havia dit.

- Que estic entrant a la segona fase, a la mitjana, això ja comença a ser més greu Irina, però l'última etapa pot arribar d'aquí a uns anys.

- D'acord, doncs ara haurem d'estar més pendents i ajudar-te més. Som-hi, anem a casa.

Condueix ella, i la tornada a casa és com la del primer cop, sospirs i mirades a fora, a la carretera, com si ens pogués ajudar.

Arribem a casa i la Bianca ja ha preparat el sopar, ja no me'n recordo del que m'agrada i que no, o sigui que em dic a mi mateix que m'ha d'agradar. 

De cop i volta em sento irritat, malhumorat, som-hi un símptoma de l'etapa mitjana, prefereixo que la meva família no em vegi així, per tant, m'aixeco i me'n vaig al lavabo, quan em calmo no sé quant de temps he passat allà dins tancat. 

En teoria m'he d'anar a dutxar, però ara no ho vull fe