Flocs d'amor

1

M'alce del sofá on plàcidament tenia la meua ment atrapada en un somni. Em pesen cada dia més els genolls, puix han viscut tantes batalles que desitgen d'una vegada per totes abandonar tot este enrenou.

Front a la finestra de la cuina, contemple encisada el paisatge que em dedica la natura, mentre bec un dels meus últims gots d'aigua. Els meus pensaments aconseguixen alliberar-se del meu cos i viatgen lliurement travessant el cristall i volant arrere en el temps, fins als inicis del que va ser la vida d'una jove descuidada.

Als meus 19 anys ja era una senyoreta amb ganes de recórrer món. La meua gran passió des de ben menuda, i que encara conserve, havia sigut escriure. Sempre escrivia coses al llarg del dia.

Em delectava en el meu temps lliure a donar vida a les pàgines inertes del meu diari amb les grafies delicades que deixaven denotar la impaciència d'una jove que no podia aguantar-se de conéixer els misteris del món. Em dirigia a un periòdic important de Nova York per a treballar-hi escrivint.