Tenia por del que poguera passar. Li vaig comentar a Joan la idea d'anar-nos-en amb el cotxe, però era massa arriscat eixir fora amb este oratge. La millor solució era esperar.
El temps s'estava venjant de mi. Anava lent, amb una lentitud malaltissa i desesperant, sabent que jo no podia fer-hi res. Em vaig quedar mirant, quasi inconscientment, els ulls verd fosc de Joan. La meua ment i el meu cor estaven d'acord que ell em transmetia pau i tranquil·litat, però no devia d'enamorar-me d'ell, no...
Vaig tancar els ulls. Els calfreds eren cada vegada més abundants recorrent la meua pell. Portàvem ja més de dos hores allí i la tempesta era fortíssima. Des d'aleshores, la temperatura havia baixat molt, ho notava. M'alcí de nou sobre el banc i li vaig indicar a Joan que féra el mateix. Volia parlar-li sobre coses íntimes, com solíem fer moltes vegades des que érem amics.
Estava parlant-li de coses que, sincerament, per a mi, no eren gens importants. Vaig vore com obria els ulls mentre mirava al meu darrere, a les grans finestres de l'aeroport. D'una revolada, m'agafà del canell i estirà de mi, enduent-me darrere seu i travessant tota l'aigua del terra.
Es va dirigir cap a fora de l'aeroport. El fred era insuportable i havia començat a nevar feia poc. Em sentia incapaç de seguir-lo quan, de sobte, parà, es posà damunt de mi i em tombà enterra. Uns segons més tard, el cor se'm va parar un instant.
YOU ARE READING
Flocs d'amor
Short StoryNo pots deixar de pensar en eixa persona. El destí te l'apropa; el destí te l'arravata. Viatges pels senders sense destí dels pensaments, i jures amor a cadascuna de les lletres que et comuniquen amb ell. Esta història narra, això, el destí d'una xi...
