L' alarma del mobil em sona, pero decideixo sudar d'ella ja que en el fons se que de seguida el pare em vindrà a despertar. Al cap de vint minuts, com estava previst el pare obre la porta i em diu:
-Bon dia Baldufa es hora de despertarse, si no se t'escaparà el bus! quan vaixis t'indicaré en un paper la ruta que has de fer per arribar a l'institut i t'hauré de donar cinc euros perque encara hem d'anar a fer el carnet del bus, ja saps que d'ara endavant l'hauràs d'utilitzar molt sovint.
-Bon dia, pare. Ara em desperto.
Em dedicaria a portarli la contraria i a criticar la seva manera seria de parlar i de tocar els nassos pel matí pero, en comptes d'això m'aixeco sense protestar i em poso les espardenyes. Com cada dia, em toca despertar a la béstia. M'acosto a l'habitació del meu germà i li crido tot obrint la llum:
-BON DIA VAGOOOO!!!
Ell es caga en tot en el seu llit i de cop s'aixeca del llit d'un bot i em comença a perseguir per la casa. Xisclant em tiro al sofà i al veure que ja s'ha calmat i ja no ve a per mi m'incorporo i me'n vaig a esmorzar. Quan acabo em vesteixo, 15 minuts més i ja soc al bus mirant, amb el cor apunt de sortirme per la boca, dels nervis, el nom del nou institut escrit amb tinta negra a sobre del paper marró de reciclatge.
Entro a l'institut, és molt gran per ser un institut public i de seguida m'hi perdo. Acabo tocant a la porta de 1r A de batxillerat i preguntant si la profe em podia dir on era la meva classe, la professora ha cridat:
-Pol Curtos! Acompanya aquesta reina del cel i de la terra...- que m'acaba de dir?- a la seva classe.
Justament al tio més mono, ja té nassos.
En Pol m'acompanya primer a la taquilla i després a la classe i per despedirse em diu:
-Ja saps reina del cel i de la terra, si et tornes a perdre ja saps on és la meva classe!
jo ric i li dic adeu amb la mà i entro a la meva classe, just a temps.
-Hello!- diu la professora d'angles, diu que ens presentem i la major part de la classe em mira extenyat mentres m'aixeco de la cadira i dic:
-Hello, my name is Tània and i'm from Banyoles... I like, doing ballet, and... well, that's all.
-A quin cole anaves abans?- em pregunta la professora d'angles.
-A l'Institut Pla de l'Estany.
-Ooooh! Thanks, the next one please!!!
M'assento vergonyosa i em poso a remenar el meu nou carpesà groc.
De cop la profe es posa amb l'ordinador i veig que un nen s'apropa a mi i em diu:
-T'importa anar allà? si t'importa me la suda.
Agafo les coses i m'assec al costat d'una nena baixeta, castanya amb els cabells ondulats i els ulls marrons, porta una samarreta blanca i una jaqueta de cuir negre. Tartamudejant més del que m'agradaria, li pregunto:
-Em puc seure... ?-
-Si, si, no et preocupis.
M'assec, poso les meves coses a sobre la taula i obro el meu carpesà, mentre veig de reull que m'està mirant fixament. Agafo un full i començo a copiar tot el que esta escrit a la pissarra. Més tard ens toca fer un dialeg per practicar lo que habia estat explicant anteriorment la profe.
-I have some...- de cop paro perque m'interromp preguntantme:
-Així Tània, com és que t'has canviat de ciutat?-
-Els meus pares...- dic per no haberli de explicar tot lo que ha passat amb els meus pares.- havien trobat feina aqui... aixi que hem vingut cap aquí.-
-I ja tens fitxat a algun noi o que?- diu aixecant una cella i fent un mig somriure.
Jo, noto com em poso vermella i li acabo explicant el que m'ha passat avui al matí amb en Pol de batxillerat i de cop me'n entero de que es el seu germà, la veritat es que ara que m'ho diu... s'hi assemblen pero avans no ho hagués dit mai.
-Dons un dia vens a casa i us presento formaltment, que et sembla?- jo somric encara una mica nerviosa. Em cau be sembla una de les tipiques nenes bordes pero quan la coneixes no tant, serem bones amigues i tot, al final!
Després d'angles toca mates i per fi l'hora del pati la Sky em presenta a l'Aida, la seva millor amiga, ens passem tota la hora del pati, que no se perque es diu aixi, perque total només és mitja hora, parlant de professors i rient.
Entra la directora a la classe i no puc evitar posarme nerviosa quan sento les paraules "BALL DE BENVINGUDA" de cop entra un professor jove, mono, totes les ties suspiren de veure'l i comença amb el discurs de les vegudes alcoholiques i les drogues, que estan prohibides i jo aixeco la mà per preguntar:
-Quin dia és aquest ball?
-Dissabte que vé. Tu ets nova no?
Jo no contessto a la seva pregunta i em quedo pensant que si es un dissabte i soposo que fins tard el pare no m'hi deixerà anar i menys si s'ha de portar parella.
Arribo a casa i tiro la meva motxilla a sobre el llit i crido:
-Hi ha algú a casaaa!!
No hi ha ningu, com de costum per les tardes i em poso a fer els deures que ens han donat quan acabo, em preparo el dinar i em poso a veure The Walking Dead, una serie que m'ha recomenat l'Aida a l'hora del pati. Quan acabo de dinar apareix el meu germà i em diu serios:
-Tània hem de parlar.
-No m'agrada aquesta frase.
-Veuràs, se'm fa molt complicat dir-te això pero... tinc la nessessitat de dir-t'ho.
-Que passa? m'estas espantant.
-Soc homosexual
-QUEEE?!?- dic mentres escupu l'aigua.
-Ja esta, ja m'ho he tret de sobre.
-Pero..pero... n'estas segur no és un xungo que t'ha vingut de cop.
-Osti!! noia pensava que m'ajudaries pero tot al contrari!!
-No,no,no... si t'ajudaré amb tot el que faci falta però com ho penses dir als pares, tant al pare com a la mare perque ja saps com es posen amb el tema de els novios i novies, bé ara només novies, en fi que si ja veus com es posen imaginat com reaccionaràn quan els hi expliquis.
-Mira, jo ja estic buscant pisos i feina, ja soc major d'edat i quan me'n vagi a viure pel meu conte els ho diré.
-Si home!! i m'ho deixes tot a mi!!
-Que va!!! a tu que t'han de dir !! però sobre tot no ho diguis.
-No,no, no ho dire.
-Que estas mirant?- em pregunta per trencar el silenci incomode.
-The Walking Dead, una serie de zombis que m'ha recomanat una nena que he conegut avui...
-------------------------------------------------
Skyler Curtos (la de la foto)
YOU ARE READING
El temps m'ha canviat
Teen Fiction(Llibre escrit des del punt de vista de la Tània Virgili Morris del llibre el temps canvia a les persones en el perfil de @tejaverde) Em dic Tània Virgili tinc casi 15 anys i una familia molt cristiana. Els meus pares van discutir molt fortament i a...