El temps m'ha canviat

Nil! Tu ja no...

És el dia del ball tant esperat des de fa dies, m'ho recorda una nota del mòbil,que vaig fer en un moment d'emoció,mentre em rasco els ulls i assimilo que en algun moment m'hauré de aixecar del meu còmode llit. L'Aida m'ha contestat al missatge que li vaig enviar.

Aida:Tinc un vestit perfecte per tu!! Te'l dono al ball!!

Jo:Dacord merci!!! Em salves la vida, de veritat!!!

Aida: jajajajaj

Borro els missatges, no fos cas que al pare de cop li donés per revisarme el mòbil abans de marxar cap al ball. I em poso a la banyera. Omplo la banyera d'aigua i molta espuma i em recullo els cabells amb un monyo mal fet, despres d'estar 30 minuts en remull em rento el cap i em depilo per totes les parts del cos depilables.

----------------------------------------

Em poso el maleit vestit i el collaret unes botes negres sense gens de taló i una jaqueta. El pare m'espera a la porta amb els braços creuats i em diu:

-A casa abans de les 11 de la nit a casa.-despres de dir la frase que m'esguerra tota la nit em fa un petó al front i surto per la porta.

---------------------------------------

Surto de la porta del bus i em trobo a l'Aida al lloc i a l'hora que havíem quedat i treu un vestit rosa fucsia curt i sense mànigues i el bolso. Anem a un bar i em canvio al lavabo. De cop treu una planxa i un necesser del bolso i es posa mans a l'obra, una mica d'eyeliner, de rimmel... Sortim d'allà, tota canviada ja i anem per fi cap al ball.

Arribem al ball la Sky em saluda i vaig cap a dins. L'Aida se'n va a parlar amb en marc i em diu que tenen un tema pendent. El mòbil comença a sonar i el nom de NIL pampalluga a la pantalla, contesto:

-Hola tània

-Hola Nil!! Quan de temps no?

-Si!! on ets sento molt de soroll!?

-Soc a una festa, però un moment que vaig cap al lavabo a veure si hi ha menys soroll que aqui.

-Bé, si no ja truco en un altre moment que vagi millor.

-No,no, ja hi soc que em volies dir?

-Res en especial...

-Que tal tot? dons

-Bé, el meu pare vol que marxem de la ciutat perque l'estressa banyoles!

-Buffff... dons si l'estressa banyoles...

-Ja... Total que d'aqui un o dos mesos ens mudem a una altre ciutat.

-A veure si serà la mateixa que la meva

-Dubto molt.- diu i riu- Bé... soposo que hauràs d'anar cap a dins...

-Nil! Tu ja no...

-jo que?

-Ja no vols res amb mi soposo?

-Bé... jo no he dit en cap moment que no...

-Bé dons ja ens veurem.-dic en un intent desesperat de tallar-li el rollo

-Si, fins aviat!

De cop entra la Sky al lavabo:

-Sky?

-Hola Tània!

-Hola, escolta, has vist a l'Aida? L'he perdut... fa una estona que ha anat a parlar amb en Marc i...

-No et preucupis estan bé. Però anem a ballar una estona?

-Dacord.

Déspres de casi dos hores de ballar i de quedar cansada decideixo mirar al rellotge i veig que son les 11 en punt. Merda, merda, merda...

Arribo a casa despres de 7 minuts amb bus i al temps d'arribar fins a la porta de casa meva ja son les 11:10. Entro i veig als pares sentats parlant serios amb el meu germà, toco a la porta i el pare em diu:

-No t'haviem dit a les 11

-Si però sem ha fet tard.

-I com de costum el mòbil sense bateria.

-Esque m'han trucat i se'm ha acabat.

-Tu que et passa que tens respostes per tot! irresponsable mal parlada!!

-Que?! Perdon no han passat ni un quart d'hora i perdona senyor perfecte perque per una vegada a la vida no hagi complert les ordres estrictes que em demaneu, sempre, sempre, faig tot el que voleu: trec les notes que voleu, estudio cada dia les hores que voleu, em vesteixo com voleu, em comporto com voleu, parlo com voleu,... i per una sola vegada que arribi 10 minuts tard que és el rato que ha tardat l'autobus i que se'm hagi descarregat la bateria, creus que m'has de dir irresponsable mal parlada!!

-Dons si!! Tu sempre tens raó! no? es això el que vols sentir?

-Vesten a...- dic emprenyada i me'n vaig a plorar al llit de la ràbia.

Quan l'ambient s'ha calmat, el meu germà vé a dirme:

- Em sap greu el que t'ha dit el pare...

-No ets tu qui s'ha de disculpar...

-Veuràs saps el que et vaig explicar l'altre dia?

-Sí.

-Dons els hi he explicat, la mare s'ho ha près bé però el pare... es el pare i deia que no li passava res però a la que has aparegut tu ha explotat.

-Bé, tranquil, això vol dir que has trobat pis no?

-Si! de moment treballaré a un bar de 3 del migdia a 10:30 de la nit.

-Son moltes hores!!

-No et pensis, passen ràpid a més m'ho passo bé amb els companys!!!

-Dacord però prometem que em trobaràs a faltar.

-T'ho prometo.

Ens abraçem i surt per la porta amb la seva última maleta, no viurà lluny d'aqui,a uns 20 minuts en cotxe, però fa pena.

------------------------------------------------------

-Téns raò Tània, sempre has estat obedient, responsable i sempre has parlat bé. Ets una filla exemplar i ha sigut un error per part meva referirme a tu d'aquella manera tant descarada...

M'imagino al pare diguent això pero l'únic que fa és mirarme malament i no dirigirme la paraula en tot el sopar i al matí següent, pel que sembla no es pensa disculpar ni rectificar. Però jo faig exactament el mateix es nota que som pare i filla tot i que jo en aquests moments no ho vulgui reconeixer.