El temps m'ha canviat

M'ho promets?

En pol entra a l'havitació i se'm para el cor sento exactament el mateix que vaig sentir el dia que casualment vaig a parar a la classe de 1r A de batxillerat no puc desenganxar la mirada dels seus ulls i s'assenta al meu costat em posa una mà a la cama i em diu:

-No podem continuar aixi?

-Així? Així com?

-Sense parlar-nos o encara que no ens parlem sense aclarir les coses.

-Dacord.

-El ram i la caixa de bombons eren per a tu no per ella, ella estava desconsolada perquè s'havia enterat que el tio que li molava era homosexual. Vaig voler consolar-la, fa molt temps que ens coneixem i encara que no siguem íntims amics, ho havia de fer...

-El meu primer lio era per tu, em fa vergonya dir-ho així, sapa que sempre m'ha fet vergonya tractar aquests temes i mes amb tu. Bé en Nil em va confessar el que sentia per mi al sopar on et vaig presentar als meus pares però sabia o creia que tu i jo mai tindriem res que nomes estaves allà perquè li devies un favor a la teva germana. Pol, el dia que em preguntar si volia sortir amb tu em vaig alegrar moltissim el cor m'anava a 100 per hora però al veure't enganxat a aquella nena no vaig poder...- dic amb la veu trencada, paro un moment per recuperarme i continuu- no vaig poder evitar aprofitarme, en certa manera, de que en Nil sentia algo per mi, la meva intenció era parlar amb ell però em va saltar a sobre i els gelos i la rabiai... tot en general van fer que no em desenganxes dels seus llavis.

-Tània, m'encantaria recular i arreglr-ho tot però has d'entendre que he perdut la confiança. Podriem ser amics pero no crec que res mes.

Se'm fa un nus a la gola d'escoltar el que m'ha dit i estossego per a veure si em passa.

-Ho entens, no?

Jo assenteixo amb el cap i m'aixeco. Tot baixant les escales em trovo a la Skyler i li explico amb un somriure trist, molt per sobre la conversa i el que em va dir l'ultima vegada el meu germà quan el vaig anar a veure que es veu que ha trobat novio!! Ja els hi ha presentat als pares i sembla que fins i tot els hi cau be.

-------------------------------------------

Es el dia de final de curs per fi, després de nou mesos esperant aquest moment per fi toca el timbre de sortir cap a casa. Surto sense dir res a ningú i veig a en Pol envotat de gent, em mira i continua parlant amb el grup que l'envolta no puc evitar que se'm emprelin els ulls de llàgrimes i de pensar que tot ha sigut culpa meva i que si no m'hagués liat amb en Nil no s'hauria acabat tot i ara mateix no m'estaria amagant la cara vermella i apunt d'estar plena de llàgrimes.

Arribo a casa i deixo les coses a la meves coses al puf de la meva havitació. Per fi s'ha acabat aquest malson. Baixo i trobo al meu germà i a en Matt fent-se petons.

- Ei! "Parejita"!

-Hola nena- diu el meu germà

-Ai hola Tània, no t'hem sentit entrar- afegeix en Matt

-Nono si ja, necessito parlar amb en Roger un moment en privat, si no et fa res, clar.

-No no cap problema.-diu en Matt somriguent

Anem amb el meu germà a la meva habitació:

-Tinc dues preguntes primera on es el pare?

-Ha anat al mercat a comprar, el dinar i fruita, crec.

-I la segona que feu aqui?

-Hem vingut a veure-hos el pare va insistir que el tornes a portar, es veu que en aquesta casa els hi cauen millor les parelles que no pas els fills.

Els dos riguem i jo afegeixo, poc després:

-Parlant de parelles... En Pol ja no em parla- dic i no puc evitar posar-me a plorar.

-Tània... perque?

-Perque diu que no pt confiar amb mi, l'he cagat Roger, l'he cagat i molt..

-No l'has cagat Tània, ara fa mal però creume que és el millor per tots dos.

-No ho entens no podré veure'l pel carrer ni a l'escola ni per casa seva.

-Tània creume ara et sembla impossible però de aquí poc fins i tot sereu amics.

-M'ho promets?

-Tània reina, m'agradaria poder prometre't-ho però no puc.

L'abrço i ell recolze el cap i em diu per consolarme:

-Passi el que passi em tens just aqui just al teu costat.

Em fa un petó al front i tornem cap al menjador, un cop allà en Matt ja ha parat la taula i ha acabat de fer el dinar es fan un petó amb el meu germà i ens asseguem a la taula parlem una mica de tot, mentre mengem, bistecs amb bolets i carbassó.

Quan acabem de dinar ells se'n van, ja fa rato que ha vingut el pare i s'ha assegut al nostre costat a dinar amb nosaltres, al final serà rao lo que deia en Roger de que estimen més als novios que als fills tot i que cada vegada son mes tolerants amb tot en general.