Em sona el despertador del dimoni, avui el pare no hi és i si depèn de que em desperti el meu germà les porto clares, així que amb la meva cara de mala llet de bon matí, m'aixeco del llit, paro l'alarma i me'n vaig directa a la dutxa, i m'hi estic allà una bona estona perquè ho necessito, quan surto, encara amb la tovallola enroscada al cos, vaig a despertar al meu germà i de cop mel trobo assentat a un costat del llit mirant a la nada jo li crido, amb la intenció de donar-li un susto:
-Va empanat! que arribaràs tard!
Ell sembla espantar-se del susto i de seguida s'aixeca, i continua amb el que estava fent. Em vesteixo i em poso uns texans, unes sabates negres i un jersei blanc senyit i el collaret reglamentari i em trobo un cafè del starbucks a sobre la taula i al nom hi posa : Baldufa. Que asco de mote que li ha perforat el cervell al meu pare. L'agafo i crido adéu per despedir-me del meu germà. Pujo al bus i la conductora em pica l'ullet i em no em deixa pagar el bitllet.
-Perfecte!- dic jo per mi mateixa
Les classes passen mes de pressa del normal, i molts professors repeteixen la frase de "tu et la alumna nova no?" o "com et dius? no surts a la meva llista" i en Guillem, el que s'assenta al meu costat, no em parla en tot el dia, només de tant en quant em mira el cul, quan m'aixeco.
L'aida em diu:
-Pots venir a comprar el vestit del ball aquest divendres?
-suposo.-dic intentant semblar convençuda tot i no estar-ne gaire.
-Mite-la, allà està la Sky preguntem-li.
-No millor demà.-dic al adonarme de que està amb en Pol
-No, aquestes coses s'han de dir amb antelació.
Comença a correr cap a la Sky i jo la segueixo sense poder fer res més. Ella ens diu que si que pot i que fins i tot aconseguirà que el seu germà ens porti en el seu cotxe, i no se li acudeix res mes que presentar-me a en Pol, jo vermella com una tomata mirant-me a les puntes de les sabates, no em puc creure el que està passant.
Quan arribo a casa truco a la meva mare que fa temps que no parlo amb ella.
-Mare, que tal tot per banyoles?
-Tot bé per aqui reina, i vosaltres que tal?
-Tot molt be per aqui també.
-Mama, que pasaría si a qualsevol dels dos ens agradés algú?
-Ja saps el que penso jo, res d'amor fins que no siguis major d'edat i no tinguis res millor a fer.
-Dacord mama, per cert
-Que?
-Aquest dissabte hi ha un ball de benvinguda i si ha de portar parella pero aniré amb les meves amigues i no hi haurà alcohol ni drogues... Hi podré anar?
- ja ho veurem...
-Pero es que divendres he quedat per anar a comprar el vestit.
-Nomes hi podràs anar si el vestit m'agrada.
-Vaaalee, i com ha de ser?
-Negre per sota els genolls, coll alt i mitja màniga.
-Un pèl ridicul no?
-No riducul no!! Apte per la teva edat.
-vaaalee...
-Digali al teu pare que m'envii una foto i que et revisi la bossa per veure si hi portes un altre vestit. Saps que? ja el trucaré jo, que tu encara no li diràs.
-Adeu mama!
-Adeu cuca testimo!
-Dons no ho sembla.-dic quan ja ha penjat.
Tota la meva roba es o blanca o negre, res escotat, res de tires ni per sobre dels genolls.
Faig tots els deures i em torno a dutxar ja que faig pudor de suada, l'aigua calenta m'escalfa el cos mentrestant jo, penso en tot. Al meu mòbil sona la llista de reproducció de exits del 2015. Em passo 40 minuts a sota l'aigua i quan perfi surto, em poso el meu pijama tipic rosa, que la part de dalt es com una camisa i la part de baix uns pantalons normals de pijama. I em poso el collaret amb la creu cristiana dorada que m'obliguen a portar. Em poso a veure més capitols de The Walking Dead mentres sopo. Quan acabo de sopar ho recullo tot i em poso a dintre el llit, encara pensant en que pensarà la gent quan em vegin amb aquella puta merda de vestit, cristià, Buffff... Per fi m'adormo.
Sonen dos copets fluixos a la porta, amb la llum que entra per la meva finestra soc capaç de veure quina hora és, al rellotge que penja a la paret del quarto, i son les 3:50. Massa aviat. Em pessigo per veure si es un somni i al veure que no ho és. Dic:
-Qui és?
-Jo.- reconec la veu fluixa, intentant no despertar a ningu de la casa, del meu germà
-Passa.
-Perdo per despertar-te a aquestes hores.
-Que passa?
-Res, deixem-ho en que millor dormo aqui
Jo amb cara extranyada li dic:
-Fes el que vulguis pero deixem dormir.
Ell treu el matalàs de sota del meu llit i amb el seu coixi es posa a dormir, a saber que li ha passat. Ara que ja no m'adormiré li pregunto:
-Que t'ha passat?
-Res
-No, res no. Per venir a dormir aqui ha de passar algo.
-He tingut un malson.
jo ric massa fort per l'hora que és i li dic:
-Hem tingut una pesadilla, petit?
-Tu calla! Baldufa!!
-Epst!! Baldufa no que m'enfadoo ee.
-Perdo... Baldufa.- Perque calli li tiro un coixí i al final m'explica que ha somiat en que podria passar en el pitjor dels casos si els hi digues als pares la seva condició sexual.
-Els pares no reaccionaràn aixi, encara que ens tractin d'aquesta manera tant estricte ens estimen i t'estimaràn siguis com siguis.
-No ho sé.- admet ell i finalment ens adormim tots dos.
Al matí seguent el meu germà ja no hi és i el seu llit esta plegat, quan jo em desperto.
YOU ARE READING
El temps m'ha canviat
Teen Fiction(Llibre escrit des del punt de vista de la Tània Virgili Morris del llibre el temps canvia a les persones en el perfil de @tejaverde) Em dic Tània Virgili tinc casi 15 anys i una familia molt cristiana. Els meus pares van discutir molt fortament i a...