El temps m'ha canviat

No intentaré salvar una relació que no porta en lloc

Em desperto al so de l'alarma i del so d'un missatge, ja que no me'n vaig recordar de posar el mòbil en silenci. Per la meva sorpresa el missatge és d'en Nil:

Em sap greu com em vaig presentar a casa teva l'altre dia, hauria d'haver avisat, ho se pero no m'aguantava més sense dir res i per cert diga'm que sents. Vull dir en plan si sents el mateix o no jajja ja m'entenss💕

Rellegeixo el missatge d'en Nil de ja fa unes setmanes i em cauen les llàgrimes. Per rematar-ho quan ja estic preparada, baixo a la cuina per tenir la baralla diària tot i que normalment no és tan aviat amb el meu pare.
- On vas així?
- A l'institut
- No. Així no vas a l'institut.
- Que he fet ara ja?
- Aquesta faldilla o amb mitges o et canvies!
- Pare, és una faldilla de flors i per sota els genolls.
- Baldufa, ja saps que penso.
Jo rebufo molt fort i al cap de dos minuts torno a la cuina amb uns texans negres.

- Així millor- diu satisfet el pare.

Jo rebufo per segon cop, agafo les meves coses i me'n vaig a l'institut amb el bus com sempre.
De cop puja la Maria al bus, una nena de la classe la miro i li faig un somriure per saludar-la. Ella em respon amb un altre somriure i ve cap a mi. S'asseu al meu davant i d'un sol moviment treu el mòbil i comença a escriure i a mirar coses. Jo recolzo el cap a la finestra i amb els auriculars posats sona Drop in the Ocean. Finalment arribem a la parada, a l'entrada em trobo a l'Aida i a en Marc, li faig dos petons a l'Aida i saludo a en Marc, m'acoplo a la seva conversa i em poso al costat de l'Aida, deixant aixi que ells continuïn estant de costat. Arribem a la classe i la professora arriba tard com de costum, aixi que es monta un pollo a la classe. Els estoigs voles amb els bolis, d'un costat a l'altre de la classe, tots els alumnes estan asseguts a sota les taules, fins que arriba la profe i posa mínimament ordre a la classe.
Passen les tres hores molt lentes i com de costum les agulles del rellotge semblen lluitar per no avançar. Per fi és l'hora del pati, agafo el meu bocata i el mòbil i surto tranquil·la pels passadissos mentre tothom lluita per sortir al pati.

Me'n vaig a la pista com de costum, les altres deuen ser al lavabo perquè no hi ha ningú així que decideixo asseure'm i esperar, de cop arriba en Pol i poso els ulls en blanc, i em diu:

-Per què?

- Això mateix dic jo.

-Respon tu primer perquè cony et lies amb en Nil davant de la meva puta cara després d'aquests fantàstics dies junts.

-Per respondre m'has de respondre tu a la pregunta. Per què et lies amb una tia, al dia i al lloc que hem quedat?

-Espera quina tia?

-La maria o com cony es digui.

-Miriam?

-Eso.

-Espera... jo no ...

-No necessito excuses, ximple de mi em pensava que eres diferent.

-I tu tant puritana... a no que hi ha el senyor Nil!!

-Perdona saps com odio que em diguin això i menys tu!

-No anar-te embolicant amb el primer que trobes.

-El mateix et dic, segur que ja li has explicat a mig institut, però segur que no els hi has explicat que el senyor Pol, don perfecte, també la caga, també trenca cors i fa plorar ties, a que això no ho has explicat? Però ara atenció que la Tània tot de cop s'embolica amb un tio després d'aconseguir al tio que li mola des de principi de curs i tothom s'ho creu! No creus que ha d'haver passat alguna cosa?

-Però és que jo no...

-Deixa'm

-Saps que ves-te'nbon et vulguin, no intentaré salvar una relació que no porta en lloc

-Imbècil!

Tot de cop arriba la Sky i les llàgrimes que tant aguantava comencen a caure quan en Pol se'n va. La Sky m'abraça, ella si que és una bona amiga, segur que en Pol ja li ha explicat i tot i això m'entén, tot i això li dic que ho solucionar-he tota sola, encara no se com però ho faré.