Quidditch

257 7 0
                                    



 La figura misteriosa es movia silenciosament pujant les escales meditant quina podia ser la porta correcta; es va aturar davant del rètol amb els noms dels que dormien allà dins.

— Alohomora–  murmurà i acte seguit es va sentir el «Clac» que confirmava el desbloqueig de la porta 

Quan la figura va ser dins es va quedar uns segons intentant detectar on era el seu objectiu; va utilitzar la llum de la lluna que entrava per l'òcul del sostre que estava al vell mig d'un mosaic de constel·lacions. Hi havia representada la seva constel·lació.

La figura es va acostar al llit on uns cabells rossos brillaven a la llum de la lluna.

— Naus –va xiuxiuejar–  Naus, amunt– en acabat de dir això la noia va murmurar algunes queixes

— Q....uè...mhm...– es va girar de costat i va seguir dormint, però el noi va sacsejar-la amb certa brusquedat– Qui....– Va obrir lleugerament els ulls grisos i els va dipositar sobre els marrons del noi– Sírius...Què fots aquí? –Va dir sense gaire energia–

— Necessito la teva ajuda – murmurà, però com que la noia va tornar a tancar els ulls es va posar dins del seu llit per fer-la caure sobre la catifa flonja– Va Naus si us plau...ajuda'm.

— Està bé, està bé...–digué ella aixecant-se i deixant veure el seu pijama fet a partir d'un xandall vell– Què vols?

— Necessito acabar una poció per L'Snape... –Va riure entre dents– Fa dies que ho planejo, però necessito ajuda

— Tinc la mateixa habilitat que tu fent pocions, parla amb l'Emma o amb en Remus – la noia digué això massa alt perquè la seva companya començà a remugar– vine – va agafar el braç del noi suaument i el va dur fora de l'habitació – Per cert, com has entrat?

— Això no és important ara –murmurà pensant amb la capa d'invisibilitat d'en Forcat– M'ajudaràs? Sí o no?

La rossa es va quedar uns minuts en silenci abans d'acceptar.

— On hem d'anar?

— A l'aula B2 de pocions, però necessitarem material i... Altres coses– va dir ell enigmàtic

— Està bé, quan hi anem? – Va dir ella mirant-lo fixament – Ara? A les 3 de la matinada? –Va dir quasi cridant

— Sí! Va calça't i marxem- en acabat de dir això la noia va entrar a l'habitació-

En sortir duia unes sabates esportives d'una marca muggle molt coneguda.

— Anem -digué el noi mentre es cobrien amb la capa d'en Forcat – Juro solemnement que en porto una de cap – murmurà apuntant amb la vareta al pergamí rebregat–

Tots dos van baixar les escales que diuen a les habitacions de les noies per arribar a la sala columna; tenia forma circular i estava emmarcada per unes columnes jòniques des d'on queien unes teles vaporoses de color blau cel i, al bell mig, entre tones de llibres hi havia l'estàtua de la Rowena Ravenclaw. Els nois van sortir de la sala comuna per la porta i mentre en Sírius vigilava el mapa d'amagatotis, la Nausicä controlava per on havien de passar.

— Vigila –xiuxiuejà en Sírius– ve en Filch, amaguem-nos 

 Els dos amics es van amagar darrere de l'estàtua de la bruixa i es van esperar fins que la Sra Norris i el zelador van passar de llarg

Finalment arribaren a l'aula de pocions després d'un trajecte sense incidents, un cop dins es van deixar veure; de seguida es van acostar a la taula o solien seure per preparar la poció. Farien la poció Berrugosa: crea una repugnant crosta a la pell, un fet que els dos amics van trobar que escauria d'allò més bé a l'Snape.

HOGWARTS'70Donde viven las historias. Descúbrelo ahora