HOGWARTS'70

Hogsmeade

El sol començava a entrar travessant les feixugues cortines de l'habitació, les partícules de pols de cop eren visibles. A l'habitació hi havia quatre llits ocupats per dues noies pèl-roges, una rossa i l'altre morena, la pèl-roja es va remoure entre les mantes i nòrdics escarlates ja que un soroll estrident va trencar l'harmonia del silenci; un aparell, que semblava un despertador muggle, estranyament feia un compte enrere per escopir aigua, fou l'origen del soroll.

El túmul de mantes escarlates i roba mig bruta- mig neta  es va moure i va aparèixer un cap pèl-roig, després d'un parell de gemecs, una veu rogallosa preguntà com és que ja eren les 7 si feia tres minuts que se'n havia anat a dormir.

La noia s'aixecà remugant i arrossegant els peus entrà al bany.

El gran saló estava radiant, tot de carbasses l'adornaven; on normalment hi havia les espelmes flotant ara hi havia les carbasses taronges que oferien un aspecte fantasmagòric a la vegada que festiu al saló, vaja, un aspecte típic de les festes de Halloween. Però la festivitat que es sentia a l'ambient no era només causada per la decoració; els alumnes de tercer i cursos superiors avui anaven a Hogsmeade  i, per aquesta raó, les classes finalitzaven a les dotze.

L'Emma va entrar al gran saló acompanyada de la seva fidel amiga Lily, ja feia un bon grapat d'anys que eren amigues, si fa no fa els mateixos que amb en Remus. De cop, l'Emma es va veure introduïda al primer dia de curs a Hogwarts. "Hola, em dic Lily, encantada". Aquest record va acabar tant sobtadament com començà.

***

Ja eren les 8 tocades i la Nausicä i en Sírius tot just sortien del gran menjador engolint les torrades amb mantega i melmelada de taronja mentre es dirigien a pocions.

– A qufna afla ef la claffe?- després d'aquest intent de preguntà i una rialleta en Sírius obtingué la seva resposta.

– A la B 33.

Després de cinc minuts tard la parella va entrar a l'aula el més silenciosament que varen poder i s'assentaren a la penúltima fila.

– Com deia anteriorment- digué el professor Llagot clavant la seva mirada sobre els dos companys- Les pocions de la mutació estan avançant positivament i d'aquí relativament poc podrem veure els resultats... I saber si les pocions realitzen el canvi correctament– picà de mans i amb un lleuger somriure exclamà:- Ja podeu començar.

El professor Llagot no havia acabat de pronunciar els últims mots que la Naus ja s'afanyava a moldre la banya de bicorn que l'havien de deixar assecar durant 6 dies.

– Sírius, talla les 15 sangoneres, però agafa les que han estat collides a la llum de la lluna minvant... Crec que– de cop va baixar notablement la veu– crec que el grup d'en Mark en tenen...

– Què vols dir? Que no en tenim nosaltres?– comentà sorprès

–Bé, les has anat a collir tu quan hi havia lluna minvant? No, no? Doncs no en tenim– dit això secament va seguir molent la banya

Les dos hores de pocions van transcórrer lentament mentre els alumnes feinejaven anant amunt cap avall; buscaven els ingredients, els posaven a marinar o el tractaven abans de posar-los a la poció. El professor Llagot anava passejant entre les taules de treball mentre anava fent apunts als alumnes... fins que va arribar a la taula de la Lily Evans.

– 15 punts per Gryffindor!- exclamà el professor Llagot en veure que la poció de la Lily estava avançant a pas de gegant en comparació a la resta de la classe- mireu com comença a agafar el típic color violeta, color que canviarà posteriorment al acabar d'afegir la Dascurainia sophia. Heu de pensar que és extremadament complicat aconseguir aquest color exacte, de fet, aconseguir aquest fet requereix un nivell altíssim fins i tot per un estudiant de l'últim curs del MAG!- Acabà de dir aquestes paraules amb un somriure i seguidament caminà sense cap sentit aparent entre els altres alumnes fins que va anar a petar al costat del seu altre alumne preferit