Five Sounds

Becaines i xerrades

Fulls grocs: càstigs:
Hores extracurriculars en què per qualsevol tonteria et toca quedar-te a l'institut fent deures o feina durant un temps indeterminat.
Càstigs injustos, o justos; eterns, o curts; insuportables o... Suportables!
Qui no en sap alguna cosa sobre càstigs!

[Narra la Skylar]

Les classes passaven massa poc a poc per mantenir un ritme constant i no caure adormida, o això em semblava.
El meu nom va haver de ser pronunciat tres vegades abans que obrís els ulls sobtadament. M'havia adormit a classe d'anglès! I el senyor Stanley no feia molt bona cara...

- Senyoreta Watson, és que vostè és massa bona en aquesta matèria com per permetre's fer una "petita" migdiada aquí mateix? Per què si és així, jo no hi estic d'acord.
- No, em sap molt de greu, és que avui no he pogut dormir gaire i...
- No vull sentir cap excusa senyoreta Watson, tingui. - Va dir el professor Stanley tot extenent-me un full groc.

Sabia massa bé que era un full groc, imposava un càstig, i no estava gens orgullosa de rebre'n un. Vaig seure capcota altre cop al meu pupitre i vaig enfonsar el cap en els meus braços creuats sobre la taula, no estava gens de bon humor. Quin començament de dia!

- Mira que n'ets de dormilega tu, eh!
- Escolta: no t'he dit pas res, jo, així que no entenc perquè comentes. Ni que fos la jugada del segle! - D'acord, ho he de reconèixer, estava rebotada. Però, qui es creia que era per parlar-me així?! D'altra banda tampoc no estava segura de qui era, al cap i a la fi devia ser darrere meu i, no tinc ulls a la nuca, jo!
- Calma fera! - El to irònic no era el més adequat pel moment. - No he pas comentat res, només he fet un comentari... Aaai! Sí que he comentat, em sap greu - La ironia havia desaparegut i havia deixat lloc a un to més tranquil i honest.

Em vaig girar per mirar qui era i em vaig quedar sobtada: el noi de darrere meu era ros, alt, somriure envisador i d'ulls verds maragda d'aquells en què t'hi pots perdre si no estàs atenta.
M'havia quedat muda, devia notar-ho perquè va reaccionar de forma molt divertida:

- Per si no saps qui sóc, - No en tenia ni la més remota idea - em dic Freddie Dawson i tu et dius...?
- Sky-Skylar Watson, encantada.
- Senyor Dawson, que fa petar la xerrada ara? Hauria de ser fent els exercicis, ja que no els està fent, vingui a recollir això - El professor Stanley no estava per bromes i li va donar, també a ell, un full groc.

Em va sabre molt greu per ell, però...

- Almenys serem junts a l'aula de càstig! - Va dir-me prenent-me la frase.

Sí, almenys seríem junts...