Fulls grocs: càstigs:
Hores extracurriculars en què per qualsevol tonteria et toca quedar-te a l'institut fent deures o feina durant un temps indeterminat.
Càstigs injustos, o justos; eterns, o curts; insuportables o... Suportables!
Qui no en sap alguna cosa sobre càstigs![Narra la Skylar]
Les classes passaven massa poc a poc per mantenir un ritme constant i no caure adormida, o això em semblava.
El meu nom va haver de ser pronunciat tres vegades abans que obrís els ulls sobtadament. M'havia adormit a classe d'anglès! I el senyor Stanley no feia molt bona cara...- Senyoreta Watson, és que vostè és massa bona en aquesta matèria com per permetre's fer una "petita" migdiada aquí mateix? Per què si és així, jo no hi estic d'acord.
- No, em sap molt de greu, és que avui no he pogut dormir gaire i...
- No vull sentir cap excusa senyoreta Watson, tingui. - Va dir el professor Stanley tot extenent-me un full groc.Sabia massa bé que era un full groc, imposava un càstig, i no estava gens orgullosa de rebre'n un. Vaig seure capcota altre cop al meu pupitre i vaig enfonsar el cap en els meus braços creuats sobre la taula, no estava gens de bon humor. Quin començament de dia!
- Mira que n'ets de dormilega tu, eh!
- Escolta: no t'he dit pas res, jo, així que no entenc perquè comentes. Ni que fos la jugada del segle! - D'acord, ho he de reconèixer, estava rebotada. Però, qui es creia que era per parlar-me així?! D'altra banda tampoc no estava segura de qui era, al cap i a la fi devia ser darrere meu i, no tinc ulls a la nuca, jo!
- Calma fera! - El to irònic no era el més adequat pel moment. - No he pas comentat res, només he fet un comentari... Aaai! Sí que he comentat, em sap greu - La ironia havia desaparegut i havia deixat lloc a un to més tranquil i honest.Em vaig girar per mirar qui era i em vaig quedar sobtada: el noi de darrere meu era ros, alt, somriure envisador i d'ulls verds maragda d'aquells en què t'hi pots perdre si no estàs atenta.
M'havia quedat muda, devia notar-ho perquè va reaccionar de forma molt divertida:- Per si no saps qui sóc, - No en tenia ni la més remota idea - em dic Freddie Dawson i tu et dius...?
- Sky-Skylar Watson, encantada.
- Senyor Dawson, que fa petar la xerrada ara? Hauria de ser fent els exercicis, ja que no els està fent, vingui a recollir això - El professor Stanley no estava per bromes i li va donar, també a ell, un full groc.Em va sabre molt greu per ell, però...
- Almenys serem junts a l'aula de càstig! - Va dir-me prenent-me la frase.
Sí, almenys seríem junts...
ESTÁS LEYENDO
Five Sounds
Teen FictionCinc companys, cinc amics, cinc sons, cinc veus, un somni... ...un grup! Segur que en algun moment heu desitjat de ser quelcom més que un sol grup d'amics. Ara, en teniu l'oportunitat, acompanyant els nostres amics en aquesta gran aventura en què s'...