[Narra la Sue]
No ens en vam adonar fins que ja s'havia acabat la cançó, però algú havia entrat a l'aula i ens mirava amb una cara de pomes agres impressionant.
La senyoreta Elliot, la professora de música, es trobava recolzada a la porta de l'aula, impedint l'entrada a qualsevol altra persona que hi volgués entrar. No havíem ni deixat els instruments, que la professora ens va dir:
- Em podeu explicar què és el que acaba de passar?! - la dona estava enfurismada, es veia d'una hora lluny.
- No-no res, perdoni - la noia del skate va dir ràpidament i va sortir disparada en direcció al pupitre on s'havia assegut una estona abans.
- Ja seiem, em sap greu - vaig dir corrent jo també a seure, fent un moviment suficient ment entenedor com perquè els altres seiessin també.
- No. Què ha estat això? - les nostres cares devien ser patètiques, cap ni un de nosaltres no sabíem que fer en aquell moment. - Això ha estat... - completo la frase?: decepcionant, malament... - Excepcional! - què?!!Tots ens vam quedar de pedra, i és que, qui no s'hi hauria quedat? Excepcional??!
- Nois ha estat meravellós veure-us cantar i tocar una de les grans cançons de tots els temps, i de quina manera! - em sembla que cap de nosaltres entenia que estava passant - Quant de temps porteu tocant junts? Què sou un grup? O una banda?
- Senyoreta Elliot, no som cap grup, ni cap banda - va encetar el Freddie.
- Té raó, no havíem tocat mai junts, ha estat espontani. - el va secundar l'Erik.
- Coom?! - m'estava començant a fee una mica de respecte les cares que estava posant la professora Elliot - Així doncs no havíeu tocat mai junts i, avui per primer cop, toqueu junts i ho feu com ho heu fet?! És el destí! Si el destí us ha volgut ajuntar li hauríeu de fer cas.
- Però si pràcticament no ens coneixem! - la noia del skate va formular la pregunta que tots ens estàvem fent dins el cap.
- Doncs amb més motiu, jo de vosaltres aprofitaria l'oportunitat que se us presenta. Però sou lliures d'escollir que feu.Dit això va girar cua i va marxar de l'aula tal i com havia vingut. Costava de creure el que ens acabava de passar.
Em vaig armar de valor i, mentre sentia envermellir des de les meves galtes fins a les meves orelles, vaig dir:
- I ara, què?
ESTÁS LEYENDO
Five Sounds
Teen FictionCinc companys, cinc amics, cinc sons, cinc veus, un somni... ...un grup! Segur que en algun moment heu desitjat de ser quelcom més que un sol grup d'amics. Ara, en teniu l'oportunitat, acompanyant els nostres amics en aquesta gran aventura en què s'...