Five Sounds

Tardança i improperis

[Narra l'Erik]

Em vaig dirigir cap a l'aula de biologia. Increïblement, era última hora i, no només això, no m'havien cridat l'atenció cap cop en tot el dia!

Quan ja era prop de l'aula, em vaig adonar (massa tard!) de què la professora ja devia ser dins: no se sentia ni una mosca.
Per això, vaig provar d'entrar dins l'aula fent el mínim soroll. Intentant, en un intent pèssim, que la professora no s'adonés de la meva arribada. Com ja he dit, un intent PÈSSIM, perquè no va servir-me de res: la professora ràpidament es va adonar de la meva arribada i la seva mirada gèlida va dir-m'ho tot, crec que a la meva cara es devia entreveure la meva por. Amb això no devia quedar satisfeta perquè va dir-me:

- Què creu que fa, senyor Reed?
- No r-res, professora Marshall...
- Bé, ja que no ho sap vostè - em va interrompre ara ja cridant - , li ho diré jo mateixa: ha arribat tard, ha provat d'entrar d'amagatotis perquè jo no me n'adonés, no porta justificant per la seva tardança i, a sobre, té la barra de dir-me que no ha fet res?
- Jo... Jo no...
- Vostè no fa mai res. Bé, suposo que ja que no ha fet res, no li importarà el següent - va dir allargant-me el que semblava ser un full groc i... Ho era! - . A més a més, avui seurà on jo li digui. Vejam... Sí. Senyoreta Smith, oi que et pots canviar pel senyor Reed i seure al costat de la senyoreta Howard?
- Ehm... Sí professora Marshall - va dir ella sense gaires ganes i dirigint-me una mirada d'odi profund, jo crec que a la Marie li agrada el burro d'en Danny Webster...
- Així doncs - va dir traient-me dels meus pensaments-, segui amb el senyor Webster que no tenim tot el dia i ja ens has fet perdre massa temps!

Vaig dirigir-me cap als pupitres, per seure al costat d'en Danny Webster, un dels paios més guais de l'institut... Al qual, jo, no soportava!
Què hi farem, la classe començava i, jo, ja estava castigat!

Per distreure'm de les tonteries que anava dient en Danny cada cop que aixecava la mà vaig començar a gargotejar el llibre de biologia.
En això que la professora Marshall pregunta qui va ser l'astrònom que digué que el Sol no girava al voltant de la Terra, sinó que era la Terra la que girava al voltant del Sol. En Danny aixecà la mà i exclamà:

- Fou Arquimedes. - Què? Perdona, què?! Des de quan Arquimedes descobrí això?!
- Ets idiota, o què!? - Ups, se m'ha escapat... I, massa fort!
- A qui li dius idiota? Per idiotes, tu! - Ai, em sembla que acabo de desencadenar la Tercera Guerra Mundial...
- A veure, nois... - Quasi ni se la sentia a la pobra professora Marshall - He dit que pareu! - Ui, ui, quan es posa així, reparteix càstigs... - Bé, com que ara resulta que som nens petits i fem rebequeries i diem improperis, anireu directes a l'aula de càstig després de classes.

La resta de la classe va transcórrer en un silenci incòmode i més aviat sepulcral fins que al final de la classe una noia se'm va apropar i em va dir:

- Mira què ets pallasso! I ara, per la teva pallassada, et quedes castigat! - S'intuïa la ironia i la sorna a les seves paraules d'una hora lluny.
- No cantis victòria tan ràpid, que et recordo que tu també eatàs castigada, Sue - Reconeixeria entre mil veus la persona que havia dit aquelles paraules - . Eh què sí?!
- Sí, però el meu és un càstig injust, no com el vostre! - També sabia qui era qui havia parlat, pel que semblava, però... Havia dit "vostre"?!
- Tu també estàs castigat Freddie? - Su el fet de què la Sue estigués castigada m'estranyava, el que en Freddie també ho estigyés, em feia riure! - Mira què bé! Estarem tots tres junts a l'hora de càstig!
- Sí, però no serem els únics, pel que sembla... - Semblava que se li barrejaven emocions, entristit, però a la vegada... Impacient?!