Five Sounds

Esbarjo accidentat...

[Narra en Freddie]

El timbre estrident va sonar, ja era hora: per fi era l'hora de l'esbarjo i vaig decidir que havia d'aprofitar-la per parlar amb la Sue.
La classe en pes va sortir de l'aula sense esperar a què el professor Stanley digués res més. A qui li importava!? Era l'hora d'esbarjo!

Em vaig quedar una mica endarrerit perquè el professor Stanley em va aturar:

- Senyor Dawson, esperi's un segon siusplau.
- Què vol res, senyor Stanley?
- Oi tant que sí! No entenc per què avui s'ha comportat d'aquesta manera - A sobre tenia la barra de fer-me un discurset! - . Vostè és un dels meus millors alumnes, però no voldria que una possible amistat - va remarcar amb cometes gestuals la "possible amistat" - amb la Skylar us perjudiqués a tots dos.
- No veig per què m'hauria de perjudicar... - A què carai venia això ara?
- No és necessari que ho vegi. Tan sols vull que sàpiga que si l'hora de càstig no és aprofitada, se n'acumularan més.
- Però - Vaig deixar la frase a mitges perquè el senyor Stanley ja havia fumut el camp.

Pensatiu vaig dirigir-me al pati en busca de la Sue, amb qui havia de parlar amb gran urgència. Pel camí no vaig poder evitar recordar el bonic rostre de la tal Skylar: ulls grans i verds, melena castanya i somriure... meravellós. Devia haver-me posat com un perdigot ja que tothom qui em mirava reia per sota el nas.
Estava tan perdut en els meus pensaments que no em vaig fixar que passava de llarg la Sue. Vaig tornar enrere, però no havia arribat encara, què vaig sentir crits:

- Et creus prou guai com per no contestar a cap de les meves preguntes? - Quins aires de suficiència que devia tenir aquesta noia, sentia llàstima de qui fos el receptor de les seves paraules.
- No t'he dit pas res, Violet - Va semblar haver-hi un instant de clars dubtes però va seguir - . Simplement no vull haver de fer cap altre treball de parelles amb tu perquè sé perfectament qui el farà. - La segona veu sonava molt més insegura i em resultava estranyament familiar, però no ho podia assegurar ja que no les veia.

M'hi vaig apropar mentre la discussió anava pujant de to i les vaig veure, a la Violet i la Sue.

- No pot ser! - Sí, vaig parlar sol, em sap greu.

M'hi vaig apropar per intentar tallar la discussió abans que ningú, que seria la Sue, prengués mal.

- Ei, Violet! - Vaig dir interposant-me entre ella i la Sue - Què t'ha fet la Sue?
- M'ha fet ser una estúpida - Es va apropar i no vaig poder impedir el que va passar a continuació, la Sue va ser empesa contra les taquilles, darrere nostre - , no vol fer cap treball amb mi! - La seva veu era ara de nena petita consentida.
- Crec que la Sue tindrà raons a defensar per les quals no el vol fer amb tu, el treball, no deu ser culpa seva. Ben al contrari. - Ara la ira del nòvio de la Violet va envestir contra mi, en Bryce era un tio fort de debò!

La baralla va anar creixent, i jo no era capaç d'apartarme'n.
Al Bryce se li van afegir un parell d'amics i ara eren tres contra un.
Vaig veure la Sue barallant-se per intentar escapar de la Violet i les seves amigues, però ho tenia difícil...

La baralla va semblar que s'aturava pel so d'unes passes apropant-se, a més, aquestes pertanyien al director!
El director, ja em mala cara, ens va demanar què havia passat i vaig veure com la Sue anava a dir quelcom però la Violet se li va avançar.
Les galtes de la Sue es van anar encenent de ràbia a mesura que avançava l'excusa de la Violet:

- Senyor director, nosaltres, i amb nosaltres em refereixo al Bryce, a mi i a tothom excepte en Freddie i la Sue, érem aquí fent-la petar tranquil·lament - Què n'és de mentidera la tia! - , fins que han arribat ells dos i han començat a incordiar-nos.
- Au va, Violet tots els presents sabem que res d'això és cert - Sentia que havia de dir alguna cosa i pressentia que o me n'encarregava jo o la Violet se sortiria amb la seva - . A més, per què hauriem de voler incordiar-vos? - I vaig afegir amb un sospir i un xiuxiueig quasi inaudible -Com si no tinguéssim suficients problemes personals...
- Ja n'hi ha prou senyor Dawson. Pel que fa a vosaltres dos, esteu castigats.

Vaig ensenyar-li el meu anterior full groc, que va fer que no m'en dongués un altre, i vaig veure com en donava un a la Sue. Pobra, si ella no havia fet res de res...

Vaig abraçar-la ben fort en una càlida abraçada i li vaig dir:

- Em sap molt de greu Sue. Però ni se t'acudeixi pensar que és culpa teva qualsevol de les coses que han passat.
- Tranquil Freddie i gràcies per defensar-me davant de la Violet, en Bryce i, el director! - Mira què era dolça!
- No ha estat res... - Tots dos vam esclatar a riure, sabíem que no era cert.

L'hora d'esbarjo quasi bé havia acabat, havíem d'anar tirant cap a classe de biologia.

- T'acompanyo a classe?
- Encantada.