EL SECRET DEL CASTELL

26-PASSAT (II)

ESTEVE

-No em podia creure que hagués mort així. De seguida vaig associar el seu assassinat amb en Hans. La policia va investigar l'escenari del crim i l'únic que van trobar van ser empremtes dàctilars al ganivet. I no eren ni més ni menys que... Meves!!!
No m'ho podia ni creure, aquell c****** havia fet tot el possible perquè em culpessin d'haver assassinat a la meva pròpia dona i així em tanquessin a la presó.

-Ostres...

-Aleshores vaig comprendre que només tenia dues opcions: o anar a la presó durant anys o fugir i amagar-me durant un temps indefinit. I vaig escollir la segona.

-I llavors vas venir a aquest castell perquè tothom es pensa que està abandonat i portes aquí refugiat tot aquest temps -va endevinar la noia.

-Exacte. Podeu pensar que sóc burro per no haver-me'n anat a un altre país, però jo estimava Calella de Palafrugell i no volia marxar del poble. Al principi em va costar adaptar-me al castell, però al cap d'un temps em vaig acostumar i fins i tot em va començar a agradar.

-Però has sortit alguna vegada d'aquí?

-Sí, es clar. Gairebé cada nit surto a caçar pel bosc, d'aquesta manera m'alimento sense haver d'anar al poble. I així estalvio molts diners!

-Per això tens tants ganivets a la cuina!

-Correcte. Però nois, heu remenat tot el castell?!

-Bé...

-Potser heu entrat a la sala del menjar. Aquella si que fa por, amb tot d'animals penjant del sostre! És on emmagatzemo els animals que caço i es conserven en bon estat fins que me'ls menjo.

-I mai ningú no t'ha vist aquí?

-No. Vosaltres sou els primers que em veniu a visitar. Per això us he de demanar un gran favor...