La Marina em passa a buscar i ens trobem amb tota la colla fora del càmping.
-Com està la picada, David?
-Millor, gràcies. Escolteu aquest acudit: "Dos olives van caminant pel carrer i una cau al terra.
-Auu! Crec que m'he trencat un os!
-Calla! Però si ets d'anxova!"
Que absurd!
Aleshores ens posem en marxa cap al castell. El camí dura una mitja horeta, però ens retrassem un quart d'hora per culpa d'en Joan.
-Buah tius, no puc més! Estic a punt de rebentar!!
-Calla i camina. Si no t'haguessis menjat les tres hamburgueses i les pizzes... -li recrimina l'Aina
Un cop al nostre destí, en Mark excava la terra cercant la clau que vàrem enterrar l'estiu passat. Llavors nota un objecte metàlic i extreu una gran clau rovellada.
-Aquí està!! Ara vigileu que no ens vegi ningú i adentrem-nos al castell.
Dit això, introdueix la clau al pany i forceja amb totes les seves forces fins que aconsegueix obrir la porta.
Se sent un grinyol degut a que la fusta és molt vella i ens endinsem en aquest misteriós edifici.
-Tius no veig res -comenta el covard d'en Joan -Crec que no hauríem d'haver-hi entrat...
-Ara no es moment de fer-nos enrere -diu en Mark encenent la llanterna del seu mòbil.
La veritat és que en Joan té una mica de raó, això és molt tenebrós. Però la Marina m'agafa la mà i a tos dos se'ns passa la por.
Ens trobem en una sala enorme amb una taula súper llarga. Dedueixo que és el menjador. Fins aquí tot sembla normal, excepte pels tenebrosos quadres que hi ha penjats a les parets...
KAMU SEDANG MEMBACA
EL SECRET DEL CASTELL
Misteri / ThrillerHan arribat les vacances d'estiu i en Pol va a passar-les al càmping de Calella de Palafrugell amb els seus amics. El que hauria de ser un estiu normal acaba sent una aventura trepidant després que entrin dins del misteriós castell del poble... -Bas...
