Actualment, amor.

3. Un contacte

Vaig donar-li corrents a la notificació. Qui serà el noi que li ha donat m'agrada a la meva foto? Tan bon punt vaig obrir l'aplicació vaig veure la foto d'un noi de cabells castanys i curts, tenia uns ulls de color blau fosc i un somriure perfecte. La seva foto estava requadrada amb un color blau, era ell qui li havia donat m'agrada a la meva foto. Vaig decidir donar-li "like" sense pensar-m'ho massa, just després es va obrir la finestra del xat.
Era tard, les 11 de la nit, així que vaig pensar que si no m'obria ell, ja l'obriria l'endemà.
Vaig anar al lavabo a rentarme les dents, a fer pipi i m vaig posar el pijama. A l'estirar-me al llit vaig mirar el mòbil per últim cop.
Tornava a ser-hi, una notificació.
- Hola 🙂
I ara que... Li contesto?...
- Holaa 😊
En realitat tenia ganes de parlar amb ell de veure com era. Tenia aquell sentiment de conèixer gent nova, de voler comnçar a parlar amb ell sense parar, de saber-ne més i més. De sentir papallones.
- Que tal? - un nou missatge.
- Doncs molt bé la veritat, i tu?
- Bé! Perdona si tardo en contestar és que l'aplicació no em va massa bé i no m'avisa de si tinc missatges nous...
- Aah! Tranquil per això no et preocupis haha
- I doncs que, quan anys tens? 😄
- Doncs en tinc 21 en fare 22 aquest any. I tu?
- Jo sóc del 92, aquest any en faré 24
Ui, ens portem dos anys... Tampoc és tant, no? Està bé.
No sé perquè però sempre em creixen molt ràpid les inseguretats... Segur que al final no li agrado, o em troba pesada, o massa nena... I s'acaba cansant de mi.
- Ai perdo suposo que ja ho has vist però em dic Pau.
- Sii, haha ho he vist però bueno jo sóc la Blanca, encantada 😊
- Igualment! Que sapigues que m'agrada molt la teva segona foto, surts molt maca i el somriure que tens és encantador.
Quina vergonya per fabor... Ens acabem de conèixer! Bueno en realitat ni ens coneixem, tot just em comnçat a parlar!
Però el que en el fons pensava era: m'encanta que m'hagi dit això...
I amb aquestes paraules em vaig quedar adormida.