Actualment, amor.

6. Espera'm

Aquestes coses només passen als llibres o a les pel·lícules vaig pensar. De camí a casa, al bus, estava mes atontada que mai, no podia parar de somriure. Havia estat una tarda estupenda, el Pau em feia riure i somriure, m'ho pasava molt bé parlant amb ell i fent coses, però tot just ens acabavem de veure per primer cop i ja m'havia fet un petó!

Oh, no! M'acabo de passar la parada de casa me àvia...

Vaig baixar a la seguent, que per sort no estava molt lluny i vaig dirigir-me cap a casa seva, ja que jo l'havia d'anar a buscar i acompanyar-la fins a casa, més tard el meu pare la tornaria a casa amb cotxe.

- Hola àvia! Sóc jo, la Blanca!
- Ai nena, ja pensava jo que tardaves massa i que t'havia passat alguna cosa...
- No, no. És que m'he despistat i m'he passat la parada del bus. Anem?
- Aa. Doncs vigila la pròxima vegada e... Si, si anem.

I la nit va transcòrrer amb normalitat fins que el mòbil va vibrar i l'únic en que jo podia pensar era... Sisplau que sigui el Pau. Però el meu pare odiava que li fes cas al mòbil quan erem a taula, i més encara si hi havia l'àvia, així que havia d'esperar.
Quan van marxar cap a casa l'àvia vaig treure el mòbil corrents i, efectivament, era ell.

- Blanca, t'has enfadat o t'has molestat?
Semblava preocupat però jo no entenia perquè es pensava aixó... OSTRES! No li habia contestat ni dit res sobre el missatge d'abans...
- Pau! I ara! Per res del món! Abans no t'he dit res perquè he anat a buscar a me àvia i se m'ha passat, em sap greu. No em molestaria mai per una cosa així. I si, s'ha de repetir. ☺️
- Doncs ara que els dos ja estem de vacances... Ja diràs quan tens temps
Mmm... A veure Blanca pensa quins plans tens...
- La veritat és que tinc algunes classes a donar dema, però a part d'aixó no he de fer res més. Tu quin dia podries quedar?
Quines ganes que tenia ja de tornar-lo a veure.
- Dilluns ho tinc bastant complicat, però que et sembla si ens veiem dimarts? Podriem... Anar a la platja?
- Em sembla una idea estupenda! Dimarts matí per anar a la platja? - no podia esperar a que arrives dimarts.
- Genial, doncs ja decidirem hora i lloc, jo ara he danar a dormir que demà m'aixeco d'hora... Bona nit 😚
Ooh... Bueno millor això que res, vaig pensar.
- Bona nit a tu també. Que vagi molt bé demà!
Era dissabte a la nit però no haviem quedat ni res aixi que vaig obrir a la Carla.

- Carla! T'he d'explicar un munt de coses... Dilluns platja?
Va tardar una mica en conectar-se però finalment va dir que si.
Vaig anarme'n a dormir amb un somriure.

L'endemà, diumenge, no vaig fer massa cosa a part de donar classes depilar-me i arreglar-me una mica.
Va arrivar dilluns, estava sola a casa ja que el meu pare havia sortit d'excursió amb uns amics seus així que vaig dinar algunes sobres que ho havia per la nevera, em vaig posar el banyador, vaig agafar les coses de la platja i vaig sortir.
Havia quedat amb la Carla a les 4, tenia temps de sobres.

Com sempre vaig arribar massa puntual i ella, com sempre, tard.
Vam estar-nos a la platja fins les 7 més o menys, li vaig explicar tot el que havia passat amb el Pau, com havia anat dissabte i també que haviem tornat a quedar l'esndemà. Casi que es va emocionar més ella que jo.
La veritat és que tenia moltes ganes de que arrivés dimarts.

Al final la Carla es va quedar a sopar, vam fer unes pizzes i després vam quedar amb l'Iu i l'Ignasi i vam anar a fer unes birres, va ser una nit divertida, ens la vam passar parlant i rient. Entre l'Iu i la Carla aviat passaria alguna cosa, n'estava segura.

Vaig tornar tardet a casa, devien ser les 3 o 4 de la matinada quan vaig decidir mirar el mòbil, ja que no li havia fet ni cas en tota la nit.
Per la meva sorpresa tenia dos converses per llegir. Una em va dibuixar un somriure a la cara, l'altra mel va treure de cop.
El missatge del Pau em deia que si m'anava bé quedar a les 4 per anar a la platja, jo encantada li vaig contestar que m'anava perfecte, en tenia moltes ganes.
Era hora d'obrir l'altra conversa, era un missatge de l'Àlex, el meu ex. Feia uns dos anys que ho haviem deixat però ell de tant en quant encara m'enviava missatges. Aquest deia:
- Blanca guapa, ara feia temps que volia escriure't. M'encantaria veuret, et trobo molt a faltar... Podries quedar demà a la tarda?
El pitjor de tot això és que ho haviem deixat per culpa seva, era ell qui m'havia enganyat amb una altra noia... Durant molt de temps jo vaig continuar enamorada d'ell però ara ja no era així. Però per disgust meu, hi havia una petita part de mi que tenia ganes de veure'l.