Actualment, amor.

4. Trobem-nos

Ja feia ben bé un mes que el Pau i jo parlavam junts. Ens haviem agafat molta confiança i ja ens coneixiem bastant. Amb tot aquest temps jo ja feia una setmana que havia acabat examens i en Pau avui tenia l'últim.
- D'aquí 5 minuts entro a l'examen, quan surti t'obro ☺️
- Valeee - vaig contestar ilusionada, i de cop vaig pensar que era el millor moment per fer algu que feia temps que pensava. - Pau, quan surtis ja em contestaràs però... T'agradaria trobar-nos aquest finde?
Potser l'havia vist i no volia contestar... Potser no volia que ens veiessim...
Com que ja estava de vacances vaig decidir anar a còrrer per deixar de capficar-me en coses inútils. Em vaig posar les malles, una samarreta d'esport i les meves bambes d'anar a correr i vaig sortir de casa. Ho feia simplement per afició, res professional, però com que mai m'havien agradat els gimàs aquesta era la meva manera de fer esport. M'havia decidit a fer 6 km sense parar avui.
Vaig començar a còrrer, crec que aquesta era la única activitat que em treia dels meus pensaments i em feia oblidar tots els meus problemes, m'encantava.
Sonava la cançó de "Perfect - Fairground Attraction" sóc fan de les cançons antigues.
Vaig arrivar a casa, vaig mirar el mòbil, 5,8 km recorreguts, no estava gens malament! A més a més tenia un parell de missatges sense llegir al whatsapp. Un era de la Carla i l'altre era del Pau!
Tot i morir-me de ganes de parlar amb ell vaig decidir anar-me a dutxar i despres contestar als dos.
Vaig sortir de la dutxa, eren les 11 i pico del matí, em vaig envoltar amb la tovallola i vaig anar cap a l'habitació. Em feia molta mandra vestir-me aixi que vaig contestar el mòbil empapada.
Primer la Carla, el seu missatge deia així:
- Cucaaaa diuen que demà fara molt bon dia i amb la colla haviem dit d'anar a la platja al matí, t'apuntes?
Que raro... Com és que no ho han dit pel grup?...
- Clar que m'apunto! Però perquè no ho heu dit pel grup?
- Perquè ho he comentat amb l'Ignasi i no té masses ganes de que vingui la Laia, i a mi tampoc em ve massa de gust...
- És una mica lletg però com vulgueu 😘
La Laia era la típica sabelotodo del grup que sempre volia tenir la raó, i per colmo, ex novia de l'Ignasi, un noi també de la colla amb qui ens coneixiem des de abans de començar la uni, ell i jo haviem anat junts a la ESO i al batxillerat, era com un germà gran per mi.
Era hora de llegir el missatge del Pau:
- Guapissima! Perdó no he vist el missatge fins que he acabat l'examen, que per cert m'ha anat prou bé! Ara ja sóc lliure 🎉 i respecte la teva pregunta... M'encantaria que ens veièssim aquest cap de setmana, com ho tens dissabte tarda? Podriem anar a prendre algu i xerrar ☺️
- Uee! Me n'alegro que hagi anat bé! Dissabte tarda em va perfecte 😄 On vols que ens trobem? Potser és molt típic, però que et sembla si ens trobem a Plaça Catalunya, és fàcil arrivar-hi.
En aquell moment, uns segons després d'enviarli el missatge, com si ell l'estigués esperant, va contestar.
- Ens veiem dissabte a les 5 allà? En tinc ganes de coneixe't.
M'encantava quan em deia aquestes coses, feia més o menys un mes que tontejavem i em tenia perduda. Tenia ganes de veure'l, de saber-ho tot d'ell, d'escoltar-lo.

~ Si la història us agrada sisplau deixeu algun comentari o alguna cosa que m'ho faci saber perquè no se si continuar escribint... S'accepten critiques constructives i tot el que volgueu dir! Gràcies ☺️ ~