Sempre que us pregunten on celebrareu l'aniversari, o a qui convidaràs o quins regals vols, t'agradaria haber de responder que no ho saps? Doncs així és la meva vida. Vaig nèixe el 3 de juliol I quan vaig fer tres anys, ens vam trobar la mare morta. Els metges van dir que era per un atac de cor. La mare era molt estimada per la família, I cada dia del meu aniversari éra un dia trist per tothom. Sempre ens reuniem a casa de la tia Juliet, I allà només hi havia tristesa. Ningú em felicita, ningú em dona regals... Aixi éra la meva vida I no hi ha res a fer. Però un bon dia em va canviar la vida, i és el que us vinc a explicar;
-Natalia! Vine aquí!- Em va dir la tia Juliet.
-Ja vaig!- li vaig respondre, tot creuant la porta i entrant al menjador-.On estàs?-
-Estic al pis de baix.
-D'acord, ja vaig. -Vaig baixar les escales-.Què és aquesta porta? No l'havia vist mai... Aquí hi havia un piano, no es cert?
-Sí, hi havia un piano però l'he tret perquè demà la puguis obrir.
-Demà... Demà és l'aniversari de la mort de la mare... No sé... Serà un dia molt trist...
-Demà és el dia en que la teva mare va morir, però també és un altre dia, no creus?
-Si, és el meu aniversari!
-Exacte, i no trobo just que només celebrem la cosa trista i no la que ens fa feliços... El passat ja ha passat i no hi podem fer res.
-Gràcies, tia! No m'Ho esperava!-vaig dir xisclant.
-De res, però encara no l'has obert no? Millor que em donis les gràcies demà. Ara ves a dormir, que ja és tard.
-D'acord tia. Bona nit -la vaig abraçar i me'n vaig anar a dormir tot pensant en el regal.
JE LEEST
L'altre Món
FanfictieLa Natalia, una noia que el seu aniversari és quan se li va morir la mare, ja no el celebra amb felicitat i un dia la seva tieta li ensenya una cosa molt important; La porta. Una nota rep i des d'aquest dia ja no será res igual. #justwriteit #LGBTQ
