-Pitorliua...! Pitorliua!! Desperta!
Algú m'estava secsejant bruscament, vaig obrir els ulls i davant meu es trovaba aquella noia tan simpàtica que m'havia oferit una estància a casa seva. No m'enrecordava del seu nom...
-Passa alguna cosa? -Vaig dir mig adormida.
-Si, que son les cinc i deu!! -Va exclamar ella.
-Aah... I que?
-Que haviem quedat amb la penya ara!!
-A quina hora?
-A les cinc!!
-Tampoc han passat tants minuts... -Vaig dir aixecant-me del sofà i fregant-me els ulls.
-Ja, pero el punt de trovada esta a pendre pel cul de casa meva, aixi que serà millor que ens donem pressa.
-A sus ordenes.
La Julia es va endur a la Txiki amb nosaltres, quan li vaig preguntar el motiu de per què només l'agafaba amb ella i a la resta dels gossos no, no vaig obtenir cap resposta.
Els carrers de Barcelona eren completament buits, no hi havia ni una ànima. I es que era normal, ja que a aquelles hores de la tarda feia massa calor per sortir. La gent estaba a casa veient la televisió i fent coses que fa la gent. En canvi nosaltres estavem al carrer rostint-nos.
-Ja arribem. -Em va dir la Julia.
La Txiki va començar a moure la seva petita i rinxolada cua d'un costat a un altre i a posar-se nerviosa. Vaig mirar a la Julia que mostrava un gran somriure d'orella a orella.
En girar la cantonada, la Julia va deixar anar un crit de felicitat, la Txiki va sortir disparada en direcció a una noia que en veure a la gosseta es va ajupir per rebre-la amb els braços oberts i abraçar-la amb força. Tot seguit, va deixar a la Txiki al terra per agafar en braços a la Julia i menjar-li la boca, literalment.
Al fons, hi havia una colla de joves de la meva edat que contemplaven la escena, reien, i deixaven anar comentaris amb una mica d'humor.
-Mira, amor, et presentaré a algú. -Va dirli la Julia a la noia després d'acavar de petonejar-se amb ella. -Ella es la Pitorliua, la he acollit a casa. Pitorliua, ella es la Uxue, la meva xicota.
La noia em va llençar una mirada que no vaig entendre gaire bé.
La vaig analitzar de dalt a baix. Estaba molt forta. Se li marcaven tots els músculs dels braços i cames. Duia als peus unes converse vermelles molt brutes, unes malles plenes de cremalleres i un top curt amb punxes i cremalleres també. Era bastant blanca de pell tot i que es notaba que estava començant a agafar color del sol.
Els seus cabells castany clar i llisos no eren gaire llargs, li arrivaben al damun dels pits i a les puntes i duia unes metxes blaves.
-Bones. -Em va dir seriament. Tot seguir em va fer dos petons.
-Ei. -Vaig respondre jo amb la mateixa tonalitat que ella havia fet servir per saludar-me.
Els seus ulls eren verds i marrons. Vaig poder observar també que duia un tatuatge a la cadera molt estrany, semblava una constelació. I al darrere, a la nuca, tenia dues ales d'angel tatuades també.
A més, vaig poder observar que duia la orella esquerra plena d'arrecades.
-Bé, et presentaré a la resta de la colla, tot i que avui no hi som tots. -Va dir la Julia per trencar aquella tensió que hi había.
A un banc hi havien 4 nois i noies més.
Un d'ells era el Tanketa. Un noi molt alt i musculós, que duia una samarreta amb simbología anarquista. Tenia una cresta rossa rinxolada i la orella plena d'arrecades també, i també duia piercings a diferents llocs de la seva cara. Sel veia molt simpatic i eixerit.
Després hi havia la Joia una noia molt senzilla amb una adicció bestial a les polseres. Segons el que em va dir la Julia, la Joia es deia aixi ja que tothom consideraba que era un tresor de persona, era l'anima del grup.
L'Andrea era una noia molt divertida, directe, sociable, i una mica mal parlada, com jo. Em va caure molt bé, tot i que no era del mateix estil que el meu.
I per últim, el Dexter. Un noi molt reservat. No havia dit res en tota la estona.
-Bé. Ara que ja ens hem presentat tots, que os sembla si anem a fer unes birres al Gudari? -Va proposar la Julia.
-Joder, tía. Que després tinc entrenament i em queda molt lluny. -Es va queixar la Uxue.
-Però es que fa dies que no anem per alla...
-Ja, però hi podem anar demà, que demà es divendres i hi podem estar fins més tard.
-Juls, fes-li cas a la xurri que sino et clavara una palliça d'aquelles que ha après a Krav. -Va dir tot rient el Tanketa.
-Si, com la que et vaig fotre aquell día, no?
-Bua! No m'ho recordis.
Tots van començar a riure i a explicar anècdotes fins que la Julia els va tallar el rotllo.
-Ei tío! Que fem? Anem al Gudari o no?
-Val... -Va deixar anar la Uxue poc convençuda.
A pas lent ens vam dirigir al sud de Barcelona, vam pujar les escales d'un local. La colla porta de la entrada estaba plena d'enganxines. El Tanketa va començar a picar a la porta com un animal. Ja que es podía escoltar que des de dins hi había algú amb la musica a tot drap, i que possiblement no ens sentia.
Finalment, la porta es va obrir. No m'ho podia creure què hi fotia aquell allá?
