Microrelats/microrelatos

#2 (en català)

A la terra humida escric: 
nena estic boig per tu.
Em passo els dies 
esperant la nit.

POV SOARIN

Ara ho veig clar, m'he enamorat irreversiblement de la Rainbow.

No ho puc evitar, cada nit que la veig el meu cor es posa amb força a bategar.

Com et puc estimar
si de mi estàs tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Demano una copa i me la prenc de cop, vull oblidar-me d'aquests pensaments,però no puc, no ho aconsegueixo, i només és per una cosa. ESTIC BOIG PER ELLA.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

És impossible, no puc arribar on ella és. Com, un pobre com jo, podria anar a Londres? No tinc res, i el pitjor de tot és que es va emportar el meu cor amb ella.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em cauen les llàgrimes, sento un buit al pit. Es possa a ploure i només fa que el dia d'avui sigui més depriment encara.

Com la vaig deixar marxar? Li hauria d'haver suplicat encara més que es quedés, però no, la vaig deixar marxar.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Em prenc una altra copa, estic mig ebri, però no fa que deixi de pensar en això, ni tan sols un segon.

Estic boig per ella, no puc viure sense ella, què faré ara?

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu.

Sense adonar-me el bar s'havia buidat, només quedàvem el cambrer i jo. Em giro cap a ell i l'hi torno la copa buida.

Se sent la porta des de darrere, però no em giro, estic massa ficat en els meus pensaments per fer-ho. Sento una veueta tendra i dolça que em crida, la reconec a l'instant... com oblidar-la?

Em giro i em quedo parat. Em llenço corrents cap a ella i ella cap a mi. Quan ens trobem els dos, no ho dubtem i ens llancem ajuntant els nostres llavis.

La trobava tant a faltar... Lentament ens anem separant, i ens mirem fixament als ulls. Els havia trobat a faltar, els seus ulls magenta tan macos, el seu llarg cabell multicolor, el seu somriure brillant i els seus llavis no gaire carnosos, el seu caràcter fort i els seus cops cada vegada que deia alguna cosa.

Amb una suau i delicada veu em diu que no podia viure sense mi. Jo tampoc sense ella, li responc. Lentament ens anem apropant i ens fonem en un altre tendre petó.

FI