La ciutat dels diamants és la ciutat que em va robar el cor
i el va amagar entre els seus carrers empedrats.
És la ciutat de les llums
i la gent que no dorm,
és la ciutat de la vida.
La ciutat del diamant té la seva propia llengua,
que és dansa i la gent brilla.
Podies mirar-la des d'adalt i admirar els seus terrats,
pels quals segur que hi ronden gats
els quals miolen als desafortunats.
ESTÁS LEYENDO
Melancolía irregular
RandomTextos de Sirmissus, mejores y peores. No todos son de elle