Es van mirar sabent que era l'última vegada que els seus ulls quedaven embadalits amb la llum dels de l'altre. Les seves mans no volien soltar-se, intentaven tatuar aquell instant perquè aquella sensació mai no pogués desaparèixer. Es van abraçar com si anessin a ballar l'últim ball de la seva vida... allà en meitat del seu parc, tan ple de gent i tan buit alhora per qui no mira a un altre lloc que no siguin els ulls de l'estimat.
Era l'hora de despertar del millor somni que tots dos havien tingut mai...
YOU ARE READING
ELS MEUS RELATS
Short StoryQuatre Paraules per treure un somriure i per despertar els sentiments adormits. Són independents i no tenen continuïtat entre sí ni connexió.
