ELS MEUS RELATS

AQUÍ

M'he quedat mirant al mar, des de la mateixa platja on et vaig veure per darrera vegada, des de la roca on em vaig acomiadar de tu. Com em va passar llavors... les meves ales volien anar amb tu, volien emprendre el vol cap on viuen els somnis, però... al meu cos tangible li faltà el valor, com ara.

Segueixo enyorant les teves mans que no van tirar de mi, les teves paraules que no em van convidar a salpar en el mateix vaixell, els teus ulls que no van vessar cap llàgrima.

Enyoro allò que mai no va succeir, allò que ja mai no succeirà. Les meves ales han marxat, deixant-me les seves empremtes a la pell, el dubte a les mans i els ulls negats de tristesa.

Mai no sabré si volies volar al meu costat o pel teu compte, ja no sabré mai si m'enyores... però... si m'enyoressis... m'ho faries saber, oi?

Jo t'ho faig saber des d'aquest racó. Llenço les meves paraules a la brisa marina perquè les porti al cau de la teva orella, perquè penetrin en el fons de la teva ànima, per si encara vols saber de mi.

Aquí, en la soledat d'aquesta platja esperaré la resposta del vent, la teva resposta.