Cada dia es buscaven en entrar al seu autobús, ni l'anterior, ni el posterior ... el seu.
Es miraven amb aquell somriure innocent i fresc que creien només coneixen els adolescents. Quan els seus ulls es trobaven, instintivament els entornaven per no trobar-s'hi. I els somriures d'amagat, mirant que no delatessin les seves emocions.
Quan es perdien de vista tots dos somiaven amb petons, carícies i en aquelles paraules que traspassarien les seves oïdes, fent-les esclatar.
Però avui ella no hi havia pujat, ni ahir, ni segurament demà. I ell s'havia sentit perdut.
Llàstima de paraules mai no pronunciades...
ESTÁS LEYENDO
ELS MEUS RELATS
Historia CortaQuatre Paraules per treure un somriure i per despertar els sentiments adormits. Són independents i no tenen continuïtat entre sí ni connexió.
