A poc a poc vaig sortint de la meva letargia, m'aixeco desentumint cada articulació, cada múscul. Estava garrotada, presonera de les meves pròpies pors. Ara les meves ales comencen a estirar-se, a oxigenar-se i renovar les plomes. Respiro profundament i començo a voler aixecar el vol. Enrere queda l'ancoratge a terra que no m'ha deixat executar els meus somnis.
Enrere quedes tu.
ESTÁS LEYENDO
ELS MEUS RELATS
Historia CortaQuatre Paraules per treure un somriure i per despertar els sentiments adormits. Són independents i no tenen continuïtat entre sí ni connexió.
